El mal geni de Carles III

Dissabte al matí, la BBC, en la seva programació especial pel dol de la reina Elisabet II, oferia la cerimònia de la proclamació de Carles III com a nou rei del Regne Unit. Si bé la successió és immediata amb el traspàs de l’anterior monarca, se celebra un acte per fer-la oficial. Primer el consell privat certifica la mort de la reina i més tard, en una sala annexa, el consell d’ascensió confirma el nou nomenament i el rei presta jurament. Com que feia setanta anys que no se celebrava aquest tipus de cerimònia, era la primera vegada que el ritual es retransmetia a través de la televisió. Allò que durant segles s’havia mantingut reservat a la mirada d’un grup selecte de personalitats, ara l’audiència tenia un lloc privilegiat per observar-ho des de casa. En la segona part de l’acte, Carles III s’havia d’asseure en un petit pupitre i firmar uns documents. El més sorprenent és que els espectadors van poder ser testimonis de dos gestos rebecs que diuen poc del nou monarca, especialment pel contrast amb el tarannà públic afable i discret de la seva mare.

La primera vegada, un cop assegut per signar la documentació, va sacsejar amb impaciència una petita safata amb retoladors que hi havia sobre la taula. Ho va fer per cridar l’atenció al personal de servei perquè retiressin aquell objecte, que li feia nosa. Va perdre els estreps i va acompanyar el gest d’una mirada inquisitiva i una ganyota ensenyant les dents per expressar la molèstia i la mala atenció. Immediatament, una integrant del servei va retirar els retoladors. Minuts més tard, la impaciència de Carles III es va tornar a fer evident. Quan estava a punt d’asseure’s altre cop a la taula va fer un gest brusc amb el dit, força autoritari, perquè li apartessin ràpidament el tinter del davant. Un tinter que havia de tenir un valor simbòlic perquè era un regal dels seus fills. El nou rei, que semblava firmar com si tingués pressa, va ser poc curós amb els objectes i fins i tot va acabar tirant a terra sense voler el tap del tinter. Més tard, finalitzada la cerimònia, va ser el seu fill William qui es va ajupir per col·locar-lo a lloc.

El més estrany és que la BBC, que ho estava retransmetent en directe, va evitar fer cap comentari d’aquests estirabots. En l’anàlisi posterior de l’acte que duien a terme uns experts en la casa reial, no es va fer menció d’aquests instants ni tan sols a tall d’anècdota. I encara és més estrany més tenint en compte que les càmeres estaven especialment atentes a un moment carregat de transcendència i simbolisme. Les dues escenes poden convertir-se en premonitòries d’una manera de regnar i de comportar-se. No serà l’última vegada que les veiem. Mentre els convidats de la BBC feien un panegíric de les bondats del monarca, a l’espectador se li repetien al cap les atzagaiades que acabava de veure. En el primer dia del seu regnat, el rei ja va ficar la pota. Caldrà veure fins a quin punt aquest silenci televisiu és simptomàtic en el futur a l’hora de parlar de Carles III. En tot cas, com a primera cerimònia de proclamació televisada de la història, les càmeres ja van fer la seva feina: deixar el rei ben retratat.