Una mala notícia per a tots els masclistes
PalmaÉs complicat recuperar-se de l’ensurt després d’haver escoltat el discurs de Luis Rubiales davant de l’assemblea de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF). No m’entretindré gaire a analitzar-lo, perquè a hores d’ara tothom ja hi ha dit la seva. Només vull fer notar que molts de nosaltres mai no havíem vist una concentració tan gran d’agressivitat, masclisme i ignorància en tan pocs minuts. L’interessant d’aquesta situació és que Rubiales no ha fet cap passa sense haver provocat una resposta social clamorosa. I això és una molt mala notícia per als masclistes, que contemplen al·lucinats com s’estreny el seu àmbit d’acció. Em sap greu, senyors masclistes, però sembla que la civilització us està passant per damunt i està esclafant aquest corpus d’idees que portau dins del cap.
L’esclat d’indignació és relativament fàcil en una situació com aquesta. Tothom ha contemplat els fets a les pantalles de ca seva i les reaccions s’han fet en l’esfera pública, amb les xarxes socials com a amplificador. Però una vegada que passa el primer impuls, cal alimentar la nostra capacitat d’enfadar-nos i actuar en conseqüència davant d’allò que trobam injust. I aquesta sí que seria una mala notícia per als masclistes, els xenòfobs, els classistes i totes aquelles persones que alimenten el seu ego de menystenir i fer mal als altres.
El cas de Rubiales ha servit per comprovar que la RFEF és plena d’homenots com ell, començant pels dos seleccionadors, Luis de la Fuente i Jorge Vilda, que varen aplaudir totes les mostres d’incultura supina d’aquest president zombi que no aturarà de fer-se la víctima fins al darrer alè en el càrrec.
Hem sentit parlar de la cultura de la cancel·lació: té sentit atacar la feina o les creacions de les persones perquè manifestin conductes que altres qualifiquen de políticament incorrectes? Idò gràcies a Rubiales he pogut arribar a una resposta, encara que provisional i que potser canvia amb el temps. Tot depèn del context. No es pot consentir que un ajuntament, per exemple, acomiadi un artista per la seva opció política.
Però ens trobam davant d’un cas ben diferent. Un home ha agredit una dona des d’una situació de poder; ho ha intentat negar al·legant un consentiment que la víctima rebutja; ha amenaçat qui ha posat sobre la taula la seva conducta, i ha girat la truita i s’ha fet la víctima sense reconèixer que les seves accions són inadmissibles. Tots n’hem estat testimonis. Com no se li ha d’exigir que desaparegui de l’esfera pública i que deixi de presidir la RFEF, perquè està èticament inhabilitat per representar ningú? I el mateix passa amb aquells que li fan mamballetes. El clamor social els ha d’acabar cancel·lant. Per masclistes.