La mala professional d’infermeria
El vídeo de la infermera que diu que el “puto C1 de catalán” l’estudiarà la seva mare però no ella parla de la seva immaduresa, inconsciència i mala educació, però parla també de l'hostilitat cultural contra el català en què ha crescut, perquè, a part de ser atàvic, dona vots.
Quina comprensió de la realitat plurilingüística d’Espanya pot abraçar una societat en què algú que aspirava a presidir-la en nom del PP com Pablo Casado es preguntés, el novembre del 2021, “per què a un metge se l’obliga a parlar en català i per què, en canvi, un català pot exercir la medicina perfectament a Lleó?” La noia es devia sentir confortablement protegida per aquest escut ambiental en què té premi ser tan valenta d’anar amb la bata de l’ICS i gravar-se dient que no pensa aprendre el català.
El vídeo la deixa en mal lloc com a persona, però, sobretot, com a futura professional de la sanitat, perquè l’atenció al pacient en la seva llengua no és només un dret sinó que és fonamental per a la bona pràctica mèdica. L’ARA se’n va ocupar l’octubre passat i de l'article cal destacar-ne dues afirmacions: que “la llengua és un element d’autonomia i dignitat del pacient i que la incapacitat per comunicar-te és un motiu pel qual pots ser un metge incompetent", i que al Canadà el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma.
Si aquest desgraciat vídeo ha de servir per alguna cosa que sigui perquè la Generalitat no deixi que els pacients catalanoparlants puguin caure en mans de mals professionals i per establir normes clares sobre el fet que qui ve a Catalunya ha de fer com tothom que va a un altre país amb una altra llengua: aprendre-la. Sobretot si vol treballar a la sanitat. I això no és demanar gaire. És un mínim.