El malestar dels jutges i el futur de Puigdemont i Junqueras

Mentre al Congrés es barallen i cada polèmica tapa l’anterior, als despatxos del Tribunal Suprem es viu una batalla més soterrada però no menys transcendental entre els jutges que van portar la batuta contra els líders del Procés i l’executiu. La derogació de la sedició és tota una declaració de guerra que no s’esperaven. I ara rumien la resposta.

Per entendre el malestar de Manuel Marchena només s’ha de pensar que la derogació de la sedició desmunta el que és l’obra jurídica de la seva vida: la sentència del Procés. La filigrana que suposava descartar el delicte de rebel·lió per falta de violència suficient, i encaixar els fets del 20-S i l’1-O en el tipus de sedició quedarà ara com una relíquia, com l’última condemna que hi va haver a Espanya per un concepte del segle XIX. Totes les seves disquisicions al llarg de gairebé 500 pàgines, que pensava que passarien a la història de la jurisprudència espanyola, llençades a les escombraries.

El primer a moure fitxa, però, no serà Marchena sinó Llarena. El jutge instructor haurà de refer les seves euroordres i valorar si els fets del 2017 encaixen en la nova redacció del delicte de desordres públics agreujats. A la sentència del Procés es dedicaven moltes pàgines a justificar que allò no van ser uns simples desordres. Al Suprem expliquen el cas d’una manera molt didàctica: és com si el legislador fes desaparèixer el delicte de robatori, que inclou la violència, i deixés només el de furt. Davant d’un robatori amb violència, que seria per a ells el Procés, es podria almenys condemnar per furt, que vindrien a ser els desordres públics? Vet ací el dilema de Llarena, que sempre podrà demanar l’extradició de Puigdemont per malversació (si no és que li canvien també aquest delicte).

Després vindrà el torn de Marchena i de la resta de tribunal del Procés. Ells hauran de revisar la condemna als indultats i decidir si, un cop desapareguda la sedició, se’ls pot mantenir la inhabilitació pel delicte de malversació. Aquí el debat jurídic és si la malversació és un delicte “medial” amb el de sedició o no, és a dir, si només té sentit en el context de cometre el delicte principal. Si la malversació és “medial” cauria en caure la sedició, i per tant, en la revisió de condemna, s’haurien d’eliminar els anys d’inhabilitació que corresponen a aquest delicte. A la pràctica significaria donar via lliure a Junqueras o Turull per tornar-se a presentar a unes eleccions.

Els jutges estan furiosos amb el govern, i en la seva ment hi ha una temptació: aplicar la doctrina més favorable als líders catalans per així deixar en evidència Sánchez. Seria com dir: “Nosaltres no volíem però ens hi veiem obligats perquè el govern ens ha desarmat”. Tot i així, és molt difícil que s’imposi aquesta visió. Els jutges encara tenen el convenciment que ells són l’última trinxera de la defensa de l’Estat, i mai mai mai beneficiaran un independentista.

Els detalls

El sector conservador del CGPJ es va reunir en el restaurant Buganvilla de Madrid a l’hora de sopar per decidir que no acceptarien un pacte amb els progressistes per escollir els candidats al TC que correspon a l’organisme. Els mateixos jutges van informar del seu lloc de reunió i, atenció, del menú que van demanar: remenat de bolets, amanida de tomàquet, calamars i brandada de bacallà.

L’expresident del PP de Catalunya i candidat a l’alcaldia de Badalona Xavier Garcia Albiol ha agafat la varicel·la just a l’època en què tenia previst enviar felicitacions de Nadal amb la seva cara. Ell mateix ho explica en un vídeo que ha penjat a les seves xarxes socials on es veuen les marques que li ha provocat la malaltia. Ara anima els seus seguidors a enviar-li fotos amb les seves cares per fer una felicitació coral.