Malgastar els diners en telenovel·les
La 1 de TVE ha estrenat una telenovel·la mexicana a les sobretaules que és pitjor que dolenta. Diseñando tu amor obeeix a les característiques més tòpiques del gènere. Melodrama i passió. Però com és habitual també hi ha simplisme, lentitud narrativa, reiteració d’idees i trames fàcilment previsibles. I s’hi han d’afegir unes interpretacions pèssimes.
Es tracta de la història d’amor entre la Valentina i el Claudio que trobarà els obstacles de la malvada germana d’ella i el seu antic promès, que creu mort en un accident d’avió. La tragèdia aèria és la que unirà les vides dels personatges, que viuen la desgràcia com un maldecap qualsevol. Enmig de les restes d’un avió que encara crema, els insòlits supervivents només pensen en la venjança d’altres qüestions familiars: “’¡Yo no soy tu padre! ¡Tu madre me engañó con un vulgar chófer!”, li diu un senyor indignat a un tal Ricardo agafant-lo pel coll de la camisa. “¡Tu madre debió vivir para pagar día a día su traición!”, continua l’home, obsessionat, enmig de maletes i seients carbonitzats. Per accentuar el drama, a la sèrie, és la presentadora de les notícies de la televisió qui va donant, un per un, els noms dels passatgers que hi havia a l’avió. L’espectador va veient la reacció dels diferents familiars que miren el programa. El clímax, potenciat per un efecte sonor que subratlla l’impacte, arriba quan en l’informatiu diuen que només hi ha un supervivent, però no en revelen el nom. Hi ha un sotrac d’esperança compartit. Però l’espectador, que sap més que els mateixos protagonistes de la ficció, és conscient que han sobreviscut més passatgers. L’audiència anticipa l’embolic, els secrets, els conflictes i les sorpreses. A Diseñando tu amor no hi falta un dels grans clàssics de les telenovel·les. La supervivent oficial de la tragèdia està al llit d’un hospital embenada de cos i cap, com una mòmia. L’audiència es mantindrà expectant per quan arribi el moment de treure-li la bena del rostre i la dona que apareixerà allà sota estarà perfectament maquillada i pentinada de perruqueria si no es desvien de l’estereotip.
Com és tradicional en aquestes telenovel·les, s'hi reprodueix la síndrome de la Ventafocs. La protagonista és de classe baixa, està sent explotada per una empresa diabòlica i té un somni vital que intentarà fer realitat. En aquest cas, la Valentina vol ser dissenyadora de vestits. Casualment, una empresària de la moda també està vinculada a l’accident d’avió, així que l’espectador no triga a fer-se càrrec de com evolucionarà la història. De tan dolenta com és Diseñando tu amor resulta còmica. Fins i tot podria semblar una paròdia del gènere. “¡Lo que tu necesitas es un hombre! ¡Un hombre de verdad!”, li diu una germana a l’altra. En cada escena hi ha algú que exclama “¡Mi papá!” convertint la paternitat en una mena de títol honorífic que repeteixen fins a l’extenuació.
Que la televisió pública malgasti els diners en aquestes produccions terribles és oblidar els valors i la funció que se li suposen al mitjà. Una cosa és l’entreteniment costumista i una altra una telenovel·la de vergonya aliena.
