Mallorquinista i soci de l'Atlètic Balears

PalmaSegurament ella avui està contenta, perquè el Mallorca ha guanyat el líder, però ja fa temps que no va al camp a veure l'equip de la seva vida. Té l'abonament número 127, però està decebuda, perquè ja no hi coneix ningú i el club està en mans d'estrangers.

Un temps hi havia el senyor Contestí, el senyor Dalmau..., eren mallorquins i estimaven l'entitat, els aficionats, les penyes. El seu fill, Joan Antoni Ferrà, pensa més o menys el mateix, però ell sí que segueix les passes del seu equip, tot i que no veu gaire clar que mantingui la categoria.

Avui, en Joan Antoni deu estar més tranquil, encara que sàpiga que el Mallorca no juga a res, que no té personalitat i que qualsevol equip li pot fer la vida impossible. Per aquest motiu i possiblement per d'altres –i això és el més sorprenent– aquest seguidor mallorquinista s'ha fet soci de l'Atlètic Balears. Diu que s'hi ha fet per veure un poc de futbol. Soci de l'Atlètic Balears un mallorquinista! Deu ser un dels pocs casos en la història del futbol que un soci històric d'un club se'n fa també d'un de 'rival'.

Però aquesta només és una petita mostra de la nul·la identificació que tenen molts d'aficionats i que es tradueix, per exemple, en l'oferta televisiva de molts de bars. És habitual veure pissarres que anuncien partits, però mai no hi apareix el del Mallorca. És el preu que paga el club d'ençà que no és a Primera. A l'entorn mallorquinista, la victòria de despús-ahir davant el Leganés farà veure les coses d'una altra manera.

Tot i haver estat un resultat contundent (3-0), l'equip no amaga les mancances que arrossega des de principi de temporada. El futbol és un estat d'ànim, són sensacions. Que el Mallorca aconseguís els tres punts i, a més a més, marcàs tres gols per primera vegada ha de ser un plus de moral –no gaire fort– per a tota la plantilla.