Manolete i Margarita

La ministra Margarita Robles, que ha hagut de sortir a donar explicacions, pel cas Pegasus, dels telèfons de dirigents polítics catalans independentistes espiats, ha dit una frase que val la pena de regurgitar i tornar a degustar lentament. Ha dit (ho deixo en llengua original, no pas per acatar, mentalment, aquest vint-i-cinc per cent escolar, sinó perquè vostès, que respecten el castellà com ja m’agradaria a mi que respectessin el català els jutges del TSJ, en puguin apamar els matisos). Diu: “Y evidentemente, en este mundo en el que vivimos hay ciberataques, hay fallos, pero me gustaría que se pusiera en valor [sic] todos los intentos que se han intentado [sic?] realizar y se han evitado”.

És extraordinària. Per espolsar-se les llémenes del damunt parla de “ciberatacs”. Com si el que figura que fa, d’amagatotis, el CNI (sigles de Centro Nacional de Inteligencia, no ho oblidem mai) no fos ciberatacar! Què figura que és el que li han fet al telèfon del president de la Generalitat de Catalunya, sinó ciberatacar? Què és instal·lar-te el Pegasus, sinó ciberatacar, animeta de Déu? És com aquests éssers de nul·la bellesa que critiquen la lletjor dels altres. El caçador caçat. En la llengua de Margarita Robles, que és també la de part de la meva família, hi ha aquell pasodoble dedicat a la fi tràgica (però possible i esperable, en fi) del famós torero, que diu: “Manolete, Manolete, si no sabes torear ¿pa qué te metes?”. Efectivament, a la senyora Robles jo també li cantaria, amb la mateixa alegre melodia, una cançó que fes així: “Margarita, Margarita, si no sabes espiar, recapacita”.