Mans enlaire, això és un espai agrari!

ArquitecteAquest cap de setmana comencen les primeres Jornades d’Estudis Locals del Pla de Sant Jordi, un territori que anys enrere fou un dels entorns paisatgístics més característics de l’illa, on la constel·lació de molins i safareigs reflectien la plenitud agrícola del moment.

Actualment, l’arribada de l’aeroport i el creixement de ciutat han provocat unes pressions urbanístiques i turístiques que han acabat condemnant el futur d’aquest espai agrari. Equipaments i infraestructures, sovint de caràcter supramunicipal, a més de parcel·lacions i construccions il·legals en sòl rústic, han aprofitat la condició orogràfica del Pla de Sant Jordi per envair aquest territori fins a fragmentar-lo.

Per altra banda, tot i l’escassetat d’aigua a la nostra illa, en èpoques de pluges torrencials com les recents, tornam a veure episodis d’inundacions que evidencien la necessitat de replantejar una nova gestió de l’aigua. És inadmissible que, amb els períodes de sequera que patim, expulsem l’aigua de pluja directament al mar, sense plantejar nous sistemes de drenatge, recollida i emmagatzematge. Així doncs, la pèrdua dels recursos més escassos a l’illa de Mallorca, com són el sòl fèrtil i la disponibilitat d’aigua, haurien de ser motiu de preocupació per abordar la preservació i la reactivació del Pla de Sant Jordi de manera imminent.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Palma ja ha començat diversos estudis a través del Màster de Paisatge i Restauració de la UIB, dirigit per l’ecòleg Antoni Martínez-Taberner, com també a través del Mòdul de Territori del Màster Europeu en Urbanisme (EMU), que se celebra a Barcelona i que dirigeix el doctor arquitecte i economista Joaquim Sabater.

Ara bé, cap on hem d’anar? La participació en els dos espais d’estudi i debat anteriorment esmentats em permeten, des de la humilitat, apuntar algunes de les reflexions extretes.

Mirant el futur

En primer lloc, caldria evitar caure en el romanticisme. No es tracta de preservar o immortalitzar el paisatge que va ser anys enrere, sinó de definir un nou model coherent amb el territori per projectar-lo cap al futur. Quan Paul Bouvij va proposar els molins d’extracció per a la dessecació del prat de Sant Jordi, fou trencador i va ser capaç de generar un nou paisatge.

Un parc agrari

Hem de tenir clar que un parc grari no és un parc temàtic, un “museu viu” o una “reserva per”, sinó que és una aposta de futur on la innovació, la gestió, la cooperació i la competitivitat permeten la transformació territorial a través de l’activitat agrària.

Cap a la sobirania alimentària

És impensable que una illa com Mallorca consumeixi la majoria d’aliments importats. Cal començar a pensar en l’autosuficiència de l’illa en l'àmbit alimentari. Són moltes les iniciatives que caminen en aquest sentit, com la Carta per una sobirania alimentària des dels nostres municipis o el Pacte de polítiques alimentàries. De la mateixa manera que quan projectam les nostres ciutats pensam en espais verds o espais lliures, caldria plantejar la reserva d’espais agraris per habitant de manera dotacional. Malauradament, a dia d’avui el sòl rústic encara s’interpreta com un sòl a guaret, a l’espera de ser requalificat com a urbà. Parlar del Pla de Sant Jordi hauria de significar parlar d’aliments.

Productivitat i proximitat

Un espai agrari només té sentit si hi ha agricultores i agricultors que poden guanyar-se la vida amb dignitat. El que sembla una obvietat ha de permetre no oblidar l’objectiu final. En aquest sentit, caldria proposar polítiques que permetin economies circulars i de proximitat, on la relació productor-consumidor sigui més directa. En el context actual de capitalisme neoliberal globalitzat on les polítiques públiques sovint afavoreixen les grans corporacions agroalimentàries, la veu de la pagesia i els petits productors és fonamental.

Nova gestió de l'aigua

Sense una nova gestió de l’aigua que permeti assegurar el bon estat dels aqüífers, la millora de la depuració d’aigües regenerades per a cultius no farratgers, o l’aprofitament d’aigües pluvials, no podrem reactivar l’agricultura i fer-la realment competitiva i sostenible.

Porositat

Hauríem d’evitar el “blindatge” de l’espai agrari a través de la zonificació sense tenir en compte com són els seus límits i quines relacions s’hi produeixen. En cas de fer-ho així, generaríem una confrontació entre el parc agrari i la resta. La gran oportunitat rau a estudiar què és el que succeeix a les vores, aprofitant les sinergies que s’hi produeixen a favor del parc agrari: Com es relaciona el turisme del litoral amb el parc agrari? Quin vincle s’estableix entre els veïnats i veïnades i l’espai agrari? Com aquesta relació d’agents i elements diversos pot suposar una oportunitat per a noves activitats?

Són moltes preguntes que queden enlaire, però el que sabem segur és que sense passar a l’acció des de l’estudi, el debat i el consens, no trobarem respostes. El Pla de Sant Jordi necessita respostes urgents, ja que la disponibilitat de sòl fèrtil i l’aigua per a la producció d’aliments són i seran una font de conflicte. Se’ns gira feina.