Mans enlaire, com si fossis un delinqüent

Com que els periodistes som gent acostumada a veure’n de tots els colors i a passar el món pel filtre de l’ofici, sembla que res no ens emocioni. Ho sembla. Ahir vaig quedar estabornit per la fotografia que va publicar aquest diari, amb la firma del Pere Virgili, il·lustrant una notícia firmada per la Natàlia Vila. S’hi veia un home assegut a terra, al passadís d’un pis, donant l’esquena a la càmera i amb les mans enlaire davant d'uns homes vestits de negre, amb casc i amb un escut on deia “Policia Mossos d’Esquadra” que acabaven d'esbotzar la porta de casa seva. 

A l’home l’estaven desnonant. No és que no pagués el lloguer, sinó que un fons d’inversió anomenat Rontzerius va comprar l’edifici sencer (allò tan sinistre d’"amb veïns o sense” que posen als anuncis) i va deixar de renovar els contractes pel senzill mètode de no renovar-los sense negociació. L’home i la seva mare, malalta crònica del cor, feia 25 anys que hi vivien.

Alguna cosa de sentit comú i de decència humana indica que això no està bé. Deu ser tan legal com vostès vulguin, però és molt pertorbador que una llei ho permeti, que un jutge ho sentenciï i que sigui la policia la que vingui a treure’t del pis per la força com si fossis un delinqüent. Potser és legal, però és una injustícia contra gent que té poc i perd el poc que té. I tota aquesta fractura social ens està esclatant a la cara.

Per cert, el Tribunal Constitucional va carregar-se al febrer d’aquest any un decret llei del Govern del 2019, convalidat pel Parlament, que en casos com aquest obligava el fons d’inversió a oferir un altre pis a la família abans de tirar-la al carrer. Estat social i de dret, en diuen.