Manual per destruir la humanitat
Si, com diuen cada cop més científics, la història de l’espècie humana és una història d'èxit gràcies a la nostra capacitat de cooperació i aprenentatge; si és una prova de la nostra autodomesticació; si, sense renunciar a la individualitat, hem primat la tolerància pacífica, l’autocontrol, la racionalitat i la disciplina –inclòs el càstig, tot i que aquest cada cop està més qüestionat– enfront de l’agressivitat i l’egoisme instintius; si tot això és així, l’actual irrupció de líders polítics que criden a inflamar el nostre ego i a buscar solucions individuals als problemes col·lectius ens porta a una involució civilitzatòria.
Milei, Trump i Bolsonaro són perillosos dissolvents de la idea de la vida en comunitat, de progrés compartit, de la suma virtuosa de moral i cultura acumulatives. Busquen enemics sota les pedres. Ens porten al col·lapse social. Les nostres societats complexes i fràgils demanen moltes dosis d’altruisme recíproc, de contenció, de renúncies individuals i de flexibilitat en pro del bé comú. Altrament, tornem a la selva, a la llei del més fort. És molt fàcil destruir i molt difícil construir.
Insultar amb missatges simples va en contra de la riquesa de la llengua, un dels grans assoliments de la humanitat. És la nostra gran tecnologia, que ens ha permès, entre altres coses, interioritzar valors i normes, crear i innovar conjuntament. Ens ha fet hipersociables. Estem entre els animals físicament més dèbils però més intel·ligents i complexos. Venim al món molt fràgils i només ens salven les institucions que hem creat: la llengua, la família, la cultura, les tecnologies, la moral, les institucions, la raó, la convivència complexa... Milei i cia. són líders antisocials, amorals, que criden a favor del més valent i espavilat, en pro del benefici propi. Són agents destructors. És com si seguissin el prefecte manual de descomposició de la humanitat. Van en contra de l’evolució. Van en contra de l’èxit de l’espècie humana. Es creuen salvadors, però són enemics interiors.
La lectura de La invención del bien y del mal (Paidós), de Hanno Sauer, és il·luminadora. T'adones de l'estupidesa d’aquests personatges nefastos, negacionistes de la cultura en sentit ampli, des de la ciència fins a la democràcia: les creacions culturals han estat sempre més col·laboratives que fruit de ments individuals úniques, sigui el domini del foc o la construcció de cases de gel (iglús). Imitar i millorar compartint, aprenent els uns dels altres. Milei, Trump i Bolsonaro són la negació d’aquests aprenentatges. Utilitzen les xarxes socials per escampar el seu primitivisme esfereïdor.
Amb ells al capdavant, no haurien sorgit fa 5.000 anys les primeres civilitzacions amb les grans ciutats, l'agricultura sistemàtica, el comerç o l’escriptura. I encara menys els impostos, imprescindibles per a aquest progrés (no exempt de desigualtats, esclar). En el millor dels casos, si no haguessin promogut directament la destrucció, haurien estat els típics impostors socials, beneficiant-se de la disciplina i col·laboració dels altres: que cooperin ells i jo me n’aprofito.
L’individualisme modern té com l'altra cara de la moneda la sociabilitat i la cooperació. En el nostre món sofisticat (avions, vacunes, organització del treball, lluita contra el canvi climàtic...), sol no vas enlloc. Som molts, som molt diferents entre nosaltres i alhora estem cada cop més irremeiablement connectats. Però ¿com casar llibertat individual, respecte a la diferència i igualtat d’oportunitats? ¿I com fer-ho sense destruir el planeta i destruir-nos? Milei, Trump i Bolsonaro ni s’ho pregunten. Fan bandera de la seva incorrecció política com a símbol d'una enganyosa llibertat absoluta, polaritzen la divisió social i emfasitzen el grup nacional suposadament homogeni. Són ostentosament irracionals i emocionals. Sembren la discòrdia i l’odi. Són perfectes agents dissolvents de la humanitat.