Manuel Valls i els números

Llegeixo a l'ARA que el partit polític que li van fer a mida a Manuel Valls va incomplir la llei de finançament de partits. El Tribunal de Comptes li ha detectat despeses de 188.867,15 euros que van venir d’una entitat externa, i aquesta pràctica està prohibida. No cal dir que em sembla meravellós, si es demostra, que Manuel Valls s’hagi finançat de manera irregular, perquè venia a salvar-nos de nosaltres mateixos i per salvar-nos de nosaltres mateixos “la casa és gran i no repara en gastos”. A mi el que em fa especial il·lusió, de l’embolic, són les explicacions de l’administrador. Diu que la “confusió” té a veure amb el "complex context que viu o pateix l’activisme social i polític a Catalunya”. Sí, sí. I ho explica: “Les persones i entitats que se signifiquen públicament com a constitucionalistes a Catalunya pateixen una constant intimidació i rebuig social i institucional, cosa que ens afecta tant a nivell professional com personal”.

Com diria ma tieta Pura: “Acabàramus”. La “confusió”, com veieu, en realitat és culpa dels indepes. És cert que Manuel Valls més que rebuig va patir indiferència. Però l’administrador potser no. L’administrador, que es deu haver significat públicament com a constitucionalista, ha patit constant intimidació i rebuig social, com explica. I això, esclar, l’ha afectat a l’hora de quadrar els números. Estic segura que els membres del tribunal, quan els hi expliqui, ho entendran perfectament i li diran que se’n torni cap a casa. I espero que això estableixi un precedent per als altres constitucionalistes que intentaran guanyar els indepes a les eleccions. Els constitucionalistes poden equivocar-se a l’hora de finançar campanyes electorals, perquè pateixen constant intimidació i rebuig social. En canvi, els indepes i els equidistants, que no passen per aquest tràngol, estan obligats a quadrar els números.