Màquines i humans
“No hem de témer la tecnologia sinó els humans”. M’ho deia Lluís Nacenta, matemàtic i músic, comissari de l’exposició sobre la intel·ligència artificial del CCCB, en una conversa a SER Catalunya. I té raó. Al cap i a la fi les màquines les construeix l’home, i ell és qui té la capacitat de connectar-les i desconnectar-les. I de decidir l’ús que se’n fa. El problema és que saber que els humans carreguem amb aquesta responsabilitat no forçosament tranquil·litza. Com explica Nacenta, les màquines “saben més coses de nosaltres que nosaltres mateixos”, però “no pensen el que volen dir: ho articulen amb paraules, estan entrenades per calcular estadísticament la paraula més probable”. És a dir, són més limitades que nosaltres. Tanmateix, saber, per exemple, que ja és impossible que un campió d’escacs guanyi la màquina perquè aquesta té una capacitat d’anticipació de les jugades molt superior, és una humiliació que fa feredat. Fins on poden arribar?
Nosaltres som més complets –raó, llibertat i voluntat de poder– i, per tant, podem triar (el bé i el mal). I tots sabem que a l’hora de la veritat aquestes decisions són fruit de les relacions de forces, per tant, de poder. Si la bomba nuclear existeix no és per una maldat del destí o de la naturalesa. És perquè s’ha fabricat sabent perfectament els seus efectes i conseqüències. S’ha utilitzat una vegada i ha quedat com una icona de l’horror. Tanmateix, n’hi ha milers d'emmagatzemades a disposició dels que manen. No tenim cap garantia que la tragèdia no es repeteixi, i no serà per decisió de la màquina, sinó responsabilitat d’uns humans que perden la noció dels límits amb facilitat. És més, l’existència de la bomba ha afavorit la construcció de material bèl·lic enormement destructiu que aquests dies està en primer pla fruit dels crims de Hamàs i de la resposta sense mesura d’Israel.
“Estem instal·lats en una lògica de guerra que impedeix cap solució política”, diu José María Ridao. I així estem amb una sensació d’inseguretat creixent. De cop, l’incendiari rebot de l'etern conflicte de Palestina ha expulsat de l’escena la guerra d'Ucraïna, que era el centre d’atenció des de feia un any i mig. I així els conflictes surten d’escena però les atrocitats romanen. I la roda es fa infernal.
De fet, com explicava aquest cap de setmana Simon Kuper al Financial Times,estem derivant cap a un sistema mundial organitzat a través d’uns quants oligarques que dominen els estats i esborren dia a dia les democràcies. I deixen la ciutadania indefensa. En aquest context es desenvoluparà la IA. Quedarà espai per a la raó?