Les màquines del temps

Les normes jurídiques són un element essencial a qualsevol comunitat política i tenen uns efectes ben reals que es perllonguen cap al futur. Això no vol dir, però, que no puguin tenir efectes en el passat. Quan operen aquests efectes retroactius, les normes jurídiques actuen com si fossin una màquina del temps i modifiquen allò que ja ha passat i en canvien els efectes passats i futurs.

Un cas hipotètic d’això que parlam seria el d’una societat en la qual no es reconegués el matrimoni entre persones del mateix sexe, però on fos una pràctica habitual celebrar algun tipus de ritu festiu sense més efectes. Imaginem que, amb el pas dels anys, es canviàs la legislació i que es reconeguessin aquells ritus com a celebracions matrimonials autèntiques. Això implicaria entendre que aquelles persones estaven casades a partir d’aquell moment amb tots els efectes, com ara cobrar una pensió de viudetat si la parella d’algun d’ells hagués mort fins i tot abans que existís la nova llei. En el plànol legal, aquestes normes haurien creat una realitat jurídica en el passat que seria diferent de la realitat històrica, d’allò que varen viure realment les persones.

Aquesta realitat jurídica té efectes ben perceptibles en el present i futur de les persones, però des de la perspectiva històrica és una manipulació del passat artificiosa. Des d’un punt de vista històric, no es podria afirmar que cap parella realment es casàs abans d’existir la llei que ho permetés, ni resulta, en general, admissible que una decisió futura canviï una realitat ja viscuda. La tasca de l’historiador és observar els fets del passat i fer-ne lectures diverses, podent donar una major visibilitat a determinats col·lectius o destacar aspectes que sovint hagin estat marginats. Res impedeix que intenti canviar la manera actual de veure el passat, però en cap cas l’historiador no pot canviar els fets passats com ho fan les lleis amb les limitacions que hem vist.

És per açò que mesclar l’àmbit històric i el jurídic pot no ser una bona idea. Un exemple d’això és la proposta de derogar o limitar els efectes de la Llei d’amnistia del 1977. Certament, en el pla jurídic els canvis que es volen dur a terme difícilment tindran efectes en les persones implicades que puguin continuar vives, però sí que seran autèntiques palades d’arena dins els engranatges del nostre sistema jurídic. I és que el que es pretén amb aquesta iniciativa no té realment res a veure amb la justícia, sinó amb qüestionar la decisió democràtica d’aquell moment a favor d’un nou règim polític que es fes enfora de les ombres de l’odi i el ressentiment.

Més enllà dels efectes jurídics de la Llei d’amnistia, no se'n pot oblidar el valor simbòlic i la contribució que va tenir en un procés de reconciliació social i política que fou insòlit. Un valor que cap llei ha de pretendre avui destruir, ni en nom de la justícia ni en el de la memòria històrica. Una cosa és emprar les lleis com a màquines del temps per afavorir el present i futur de les persones i una altra molt diferent és emprar-les per modificar un relat històric que no ens agrada. Ni abans ni ara les lleis estan pensades per a això.

Joan Mesquida és doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració