Maragall i l’iberisme segons Estelrich (1921)

De la ressenya –traducció pròpia– de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a El Día (23-XI-1921) sobre una conferència de Joan Estelrich (Felanitx, Mallorca, 1896 - París, 1958). És un dels textos que la professora Sílvia Coll-Vinent ha inclòs a Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950 (Destino, 2022), llibre sobre la relació entre Pla i Estelrich, periodistes en l’òrbita de Cambó, líder del catalanisme conservador. A finals del segle XIX tres intel·lectuals havien raonat sobre iberisme: Joaquim Pedro de Oliveria Martins (Lisboa, 1845-1894), Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936) i Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911).

En els salons del Círculo de Bellas Artes de Lisboa, completament plens d’un públic espiritual i distingíssim, Joan Estelrich va exposar les seves idees sobre Joan Maragall i sobre l’iberisme. [...] Joan Estelrich va explicar d’una manera magnífica la personalitat del gran poeta i de seguida va fer una crítica aguda de la seva obra –en la qual falta aquell element de contenció, d’artifici, d’hipocresia, potser, de picardia no cal dir, que és l’essència del mateix classicisme viu. La “paraula viva” de Joan Maragall és la pura interjecció. Interjecció deliciosa, humaníssima a vegades. Buida i verbalista d’altres. Morta d’altres. Joan Estelrich va dedicar un capítol d’aquesta crítica a parlar de Joan Maragall i l’iberisme. Maragall, com Oliveira Martins, com Unamuno, creia en una consciència ibèrica, en un esperit peninsular. Que existia, en una paraula, un fenomen cultural ibèric, uniforme a Castella, a Catalunya, a Portugal. Però això no existeix pas. Es tracta de tres pobles que tenen un sentit de la vida divers, sense un nord comú. Però tot i sent absolutament necessari per resoldre el problema peninsular –el català, el portuguès i l’espanyol– la creació d’una consciència, d’una política i d’una economia ibèrica, cal provocar un iberisme sobre les bases realistes, resultat de l’equilibri de les conveniències mútues. S’imposa, malgrat això, l’engran-diment de la Península, procedir de baix a dalt i no el contrari. Cal destacar, per utòpic, l’iberisme mític, abstracte, cultural, i s’ha d’anar a una “entente cordiale ” amb Portugal, fundada en la comunitat d’interessos econòmics ja existents, en la coordinació de l’esforç i del perill comú. Aquestes són, sintèticament, les conclusions del conferenciant. [...]