La mare d’en Tano quan era... Oooops!

En fi, la llei trans no modifica la paraula pare o mare pel substantiu progenitor gestant o progenitor no gestant, només l’inclou, pensant, per exemple, en una parella d’homes o de dones o en la Bel Olid, que l’altre dia va triomfar a l’ARA perquè va explicar que a la seva criatura no li han assignat gènere i que ja el decidirà. Però hi ha hagut rebombori. Per cert, ¿mami i papi serviria per a tots els que no tenen gènere assignat? O no?

Considero, doncs, que, posats a ser correctes, hi ha diversos refranys i referents de la cultura popular que hauríem d’anar modificant. Un d’ells: l’expressió “la mare del Tano quan era gitano”. Una manera de dir més correcta seria: “La progenitora gestant d’en Tano, quan era gitano”. Esclar que si parlem de la progenitora gestant discriminem sense raó la progenitora no gestant, i per tant seria millor dir: “La progenitora gestant i la progenitora no gestant d’en Tano, quan era gitano”. Esclar que dir “gitano”, avui en dia, no és del tot correcte per a segons quina ment ben pensant, inclosa la de l’estimat Gato Pérez. Hauríem de dir “d’ètnia gitana”. I que consti que això –dir “d’ètnia gitana”– no hauria fet que l’eximi Manuel Valls els deixés romandre (als d’ètnia gitana) a França quan n’era ministre.

Per tant, hauríem de dir “la progenitora gestant i la progenitora no gestant d’en Tano, quan era d’ètnia gitana”. Però llavors tenim el problema de la rima. Cap problema. Tota dificultat és una oportunitat. Podem convertir en Tano en la Tana. I llavors direm “La progenitora gestant i la progenitora no gestant de la Tana quan era d’ètnia gitana”. Esclar que dir que “era” d’ètnia gitana suggereix que, per alguna raó, ja no n’és. I per empoderar-la seria molt millor dir “La progenitora gestant i la progenitora no gestant de la Tana que és i sempre serà d’ètnia gitana”. Ànims. La setmana que ve farem El noi de la mare, de l’apropiador cultural Dyango.