“Si ta mare sabés com ets, es tornaria a morir del disgust”

Com si fos ahir porta unes setmanes d’emocions fortes. Si bé a la telenovel·la de les tardes de TV3 li va costar arrencar i semblava que no acabés de passar mai res, és digne d‘elogi com ha aconseguit resistir. Malgrat les dificultats, ha aguantat i ha sabut evolucionar. Va costar una mica adaptar-se a la idea d’un nou plantejament de guió que deixés enrere la tradició de la cadena de les trames de crims, sagues familiars, venjances i malvats de caricatura per endinsar-se en una opció més costumista. I han aconseguit un equilibri entre la quotidianitat i l’acció narrativa admirable. És una telenovel·la amb tot el que comporta de carrincló o de teatret, i amb unes interpretacions més reeixides que d’altres, però és digna i fa la seva funció. La colla d’amics protagonistes formen part d’una generació que permet un ventall molt ampli de conflictes en l’àmbit de les emocions, que és el millor que està tractant Com si fos ahir. Els protagonistes són persones sensates amb problemes, i alguns diàlegs tenen gràcia. En les últimes setmanes hi ha hagut un parell de conflictes ben tractats i és molt interessant com està explorant el terreny de les masculinitats. Si el gènere de la telenovel·la funciona per estereotips, l’habilitat de Com si fos ahir és com mira de superar-los a partir d’aprofundir-hi. (Alerta perquè ara venen uns quants espòilers.) 

L’Anna (Ángela Cervantes) s’ho està fent amb el Juanjo (Josep Maria Riera), la parella de la seva mare. “Ma mare no es mereix un tio que es folla la seva filla”, li diu enfadada per la culpabilitat que li està provocant la relació, i li exigeix que talli amb la seva mare. L’actitud del Juanjo, indulgent i relativitzant la gravetat del problema, és la nova dinamita a punt d’esclatar. Estem expectants.

El que divendres van resoldre de manera excel·lent va ser la situació de maltractaments que ha rebut la Gemma (Àurea Márquez) per part de l’Eudald (Joan Carreras). Ha estat molt bé com la telenovel·la ha mostrat les dinàmiques d’una relació tòxica, perquè han sabut ensenyar les subtileses d’un manipulador especialment en l’ús del llenguatge. Aquell tarannà que a vegades és tan difícil d’explicar perquè es mouen en el terreny de les subtilitats i les bones aparences. Són tan destres en l’administració exquisida de la indiferència, el menyspreu i la humiliació que la víctima no sap on agafar-se. La conversa de telèfon que manté la parella és excel·lent pel subtext. I a continuació, el gir de la Gemma en voler posar ella el punt final a una situació traumàtica. La capacitat de resiliència d’ella per marxar alleujada després que l’Eudald intenti vexar-la fins a l'últim segon és un model de conducta útil per a persones que se senten atrapades en situacions similars: “Jo no he vingut a fer-te mal ni a venjar-me. He vingut per mi. Per quedar-me tranquil·la”. I sembla que marxa, però, abans, es torna a girar: “Si ta mare sabés com ets en realitat, es tornaria a morir del disgust”. Servei públic.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió