Marga Armengol o Francina Prohens?
Just acabava de començar la legislatura quan el meu company de tertúlies radiofòniques Miquel Payeras em va fer veure que, si alguna cosa havia après Marga Prohens de Francina Armengol, era la capacitat d’escenificar grans anuncis, de parlar de dies històrics, de donar més importància a les paraules que als actes. “Es podrien dir Marga Armengol o Francina Prohens”, em va dir. En aquell moment vaig riure, però des de llavors he recordat periòdicament aquella conversa amb Miquel. La darrera vegada que ho vaig fer va ser a la presentació del document de diagnosi del Pacte per la sostenibilitat, que va ser una jornada de festa major per al Govern.
A l’acte tot varen ser bones paraules, felicitacions, alegria de viure, bons propòsits, promeses d’un futur millor acompanyades de missatges motivacionals i lloances als emprenedors que han fet d’aquesta terra un oasi de prosperitat. La majoria d’assistents tenien el document –Bases de l’agenda de transició– damunt les cames i l’anaven fullejant mentre Antoni Riera en feia la presentació. Prohens va ser la primera a intervenir a la presentació i també va tenir la darrera paraula, just abans d’un torn d’intervencions que va servir només per lloar la gran tasca que s’havia fet, “en temps rècord”, segons va destacar el vicepresident del Govern, Antoni Costa.
Han estat nou mesos, més de 50 reunions i desenes de persones a uns grups de treball la dinàmica de funcionament dels quals ha expulsat l’activisme social i mediambiental. Tot això ha culminat en un document de 362 pàgines, en el qual s’arriba a conclusions com que cal una “desestacionalització efectiva”, “fomentar la mobilitat sostenible”, “diversificar la inversió turística”, i “fer de l’entorn una eina de diversificació econòmica”, entre altres. Han estat nou mesos durant els quals s’ha menystingut molta feina rigorosa perquè es volia partir de zero, com si no hi hagués un coneixement vàlid sobre la saturació a les Illes.
No sabem quin és el cost econòmic d’aquest document ni què han cobrat els seus responsables. Però sí que podem intuir que el cost temporal fa probable que encetem una nova temporada sense mesures, perquè cada vegada comença més prest i ja és març. El Govern “no descarta res”, diuen els seus responsables. Ni tan sols aplicar mesures enguany. Però això no és cap garantia, i menys encara quan caldrà cercar consensos en el Parlament perquè es pugui aprovar alguna cosa, per petita que sigui. De fet, els ciutadans de les Illes hem après que els grans anuncis no en són cap garantia gràcies a les dues legislatures encapçalades per Francina Armengol. O no s’havien d’aprovar mesures el 28 de febrer?
