Margarit i la intempèrie moral

Ha mort Joan Margarit i em venen ganes de deixar aquesta columna en blanc en senyal de dol i de respecte, perquè avui no igualarem la seva paraula. El recordo un matí de 2002, a la ràdio, en què la lectura d’alguns poemes de Joana, amb aquella veu apassionada que posava, va precipitar centenars de lectors a les llibreries. El recordo a l’estudi de l’ARA, una tarda de 2014 en què el poeta i professor de càlcul d’estructures em va parlar de la intempèrie moral. Per quan fa fred, deia, la ciència ha inventat el termòstat, que es dispara sol i fa que la calefacció ens escalfi. ¿Però de la intempèrie moral qui ens en salva? I deia: ens en salvaran les lletres, la música que has de procurar portar a sobre, sempre amb tu, perquè el dia que t’arribin la desgràcia o la mort dels que estimes, trobis un consol. Estimat Joan, ens queda la teva poesia, que serà recer per defensar-nos de tanta intempèrie bàrbara, per sempre.

Una tria de poemes icònics de Joan Margarit