Maria Antònia per Pilar

Pilar Arnau es va instal·lar a Mallorca fa més de deu anys, però abans ja havia estudiat l’obra d’uns quants escriptors mallorquins, que amb el temps han arribat a ser pràcticament tots. Abans de fer-se mallorquina va ser més de mig alemanya. Servidor som testimoni de l’eficàcia i la desimboltura amb què es movia per les universitats i altres centres de cultura alemanys. És molt d’on és, cosa que li permet ser obertament cosmopolita –hi ajuda el domini d’algunes llengües europees. Potser els organismes encarregats de la projecció exterior de la cultura catalana –uff, costa tant dir-ho sense ironia– se n’haurien pogut servir amb profit. Però cercam esclata-sangs a les pesqueres.

La seva vida professional, des que s’arrelà a Mallorca, no sempre ha estat fàcil, però ella és molt treballadora i envesteix tan sols aquelles tasques per a les quals està ben preparada. Els llibres que ha publicat sobre la nostra gent literata són d’un profit fora del comú, el coneixement li permet destriar els fets més significatius i interpretar-los sàviament. No sé si se sent ben acollida en aquesta terra, però tenim l’obligació de fer-la-hi sentir.

Ara fa un mes que va participar en les jornades (IEC, UIB i Mallorca Literària) sobre la dita generació dels 70, a la casa que fou estatge estival d’en Llorenç Villalonga i na Teresa –la casa d’El lledoner de la clastra, l’arbre que es va mustiar i es va morir poc temps després de morir-se l’escriptor.

I al teatre Mar i Terra, del Jonquet, que esdevingué l’espai cultural que ara coneixem gràcies a l’obstinació política de Nanda Ramon, quan va ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Pilar Arnau va organitzar dijous passat un acte en homenatge a l’escriptora Maria Antònia Oliver, amb lectures de la seva obra a càrrec de bona gent del teatre.

Maria Antònia Oliver, premi d’Honor de Lletres Catalanes, ha fet fins ara un llarg recorregut literari. Ha estat una d’aquestes persones que han nodrit la literatura –la cultura– del país, amb obres que han posat miralls stendhalians a la vora del camí. Fa part d’un grup d’escriptors en el quals el país ha pogut emmirallar-se –conèixer-se– com segurament no havia passat fins ara.

Reconeixement, doncs, a l’escriptora, imaginat, programat i executat per Pilar Arnau, de qui tots plegats som deutors.

Guillem Frontera és escriptor