Maria i Pegasus

Vaja. Llegeixo a l’ARA que els fabricants del programa Pegasus, el que només treballa per a governs i que s’acaba de publicar que espiava indepes, té problemes econòmics. Ells diuen que no, diuen: "Els productes de NSO continuen tenint una demanda forta de clients d'arreu del món, que confien en les nostres tecnologies per salvar vides i protegir el públic". Però, esclar, potser diuen el que han de dir i les informacions que han sortit es basen també en l’espionatge. Potser els han instal·lat un programa espia. O han fet servir el sistema pretecnològic: han untat un dels treballadors de comptabilitat.

El problema de liquiditat que et dona dedicar-te als programes espia és el mateix que el que et dona dedicar-te a cultivar marihuana. Sembla un negoci lucratiu, però els clients no et poden fer factura, ni recomanar-te al Trip Advisor. Han de fer veure que no t’han comprat mai res. De la mateixa manera, si els enxampen espiant o fumant, tu hauràs de xiular. I esclar, aquest treballar en negre per força deu produir molts més impagats. En aquests negocis funciona molt el “ja ho trobarem” (aquesta expressió catalana que desmenteix, per cert, la tradicional gasiveria que se’ns atribueix). El camell sol dir-te que t’ho emportis i que ho provis, que si t’agrada ja en parlarem. I si resulta que t’emportes un programa espia o mig quilet d’herbes i t’enxampen, el que després no faràs, segurament, és pagar. Reclamar costa, perquè figura que la transacció no ha tingut lloc mai. El que fa el camell és insistir, perquè si no el traficant, que no està per brocs, el penjarà d’un arbre per a escarment futur. El que pot fer l’empresa d’espionatge és més complicat. Espiar també el que no paga i vendre-li el material a qui el vulgui comprar.