Maria puríssima constitució
L’aniversari de la Constitució espanyola fa de mal celebrar perquè sempre cau en pont. El de la Puríssima. Que no fa referència a la Constitució, encara que podria, perquè des que es va estrenar que es manté intacta. No li han tocat ni una coma. D’acord: una o dues. D’aquelles que ni es noten. Però la Puríssima fa referència a la Mare de Déu, concebuda lliure del pecat original. Un misteri. Com el de la concepció de la Constitució, que va ser concebuda només per homes. Bé, en aquest cas és un misteri resolt que es diu masclisme. Encara que només fos per això ja hauria de ser retocada, però ves tu i digues-los-ho. Segur que no s’ofenen. Tot i això, té el seu valor haver-la fet, perquè acostuma a ser una murga fer treballs en grup, perquè és complicat posar-se d’acord per trobar un dia, perquè a veure qui és més o menys fatxa, més o menys monàrquic, però monàrquic al capdavall, perquè sempre hi ha el típic que s’escapoleix i el que acaba fent tota la feina, encara que després el mèrit es reparteix a parts iguals. Encara que només sigui per això, ja s’entén que ho celebrin.
Ara seriosament. En realitat, el que diu la Constitució espanyola és el que diuen moltes altres cartes magnes i documents solemnes. El que diuen no té per què complir-se. Abans que existís allò de “políticament correcte”, ja s’aplicava en aquests textos. S’havia d’escriure el que és “políticament correcte”, però d’aquí a portar-ho a la pràctica... Per exemple, un paràgraf triat a l’atzar: "Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada y atribuye a los poderes públicos la obligación de promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho". Vull dir que hem sentit tant, allò del respecte a la Constitució, com si la Constitució fos respectada, i en realitat només volien dir que el que s’ha de complir rigorosament és la part que diu que "la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles". Per això la policia actua quan la unitat de la pàtria està suposadament en perill i per desnonar les persones que no poden pagar el lloguer de la seva "vivienda digna". O sigui, de la Constitució s’ha d’acatar el que interessa. A qui li interessi. Perquè tot és interpretable. I, curiosament, les interpretacions solen declinar-se cap a la dreta. És estrany, tenint en compte que el país va fer una transició exemplar.
Ara es reuniran tots per celebrar-ne l’aniversari. El constitucionalisme està de moda. Es porta. A tot l’estat espanyol. De fet, no es pot portar una altra cosa. Si et fa més el pes un altre estil, n’has d’assumir les conseqüències. Encara que assumir les conseqüències no estigui de moda entre els dirigents del País Valencià. Però d’aquest tema específic, la Constitució no en diu res. El que sí que s’ha dit és que enguany la Generalitat Valenciana no farà cap acte pel Dia de la Constitució, ni Mazón anirà a Madrid. Potser prefereix celebrar-ho en un restaurant amb sobretaula. Més íntim. El president de Catalunya, Salvador Illa, sí que hi anirà. Així Catalunya tornarà a ser present en un dia tan significatiu per a Espanya. Això del respecte transmet molta calma. De totes maneres s’han de tenir ganes d’anar-hi perquè és la típica festa en què, si t'hi conviden, tens l’excusa perfecta per dir: “Ui, em sap greu, però seré fora”. I tothom ho entendrà, perquè és pont. I tampoc no ve d’aquí perquè la Constitució, es passen la resta de l’any celebrant-la.
