Maria Rosa Llabrés

Avui conversarem amb la poetessa, escriptora i traductora Maria Rosa Llabrés.

Les motivacions que t'han dut ha traduir. Reptes.

Parlaré del que conec i d'allò a què em dedic majoritàriament, que és la traducció literària del grec antic. Quan anava a l’escola ja m’agradava traduir; allò que per a alguns era un malson, per a mi era com un joc. Fins i tot a l’estiu, per plaer, feia versions de Safo i d’altres poetes. Passats bastants d’anys, quan feia classe de grec, practicàvem aquests poemes breus dels lírics i em va venir la curolla de publicar-ne una traducció meva. Així, l’any 1999 van aparèixer els 'Poemes lírics de la Grècia antiga' a Edicions de la Magrana. He d’agrair a Vicenç Calonge que em donàs l’oportunitat de fer-los conèixer en un recital, ocasió en què també em va proposar de publicar els meus propis poemes.

Allò que abans era un joc una mica inconscient, fet sobretot d’intuïció, s’ha convertit en una responsabilitat, la de ser fidel al màxim als autors originals, de no tractar de canviar-los o d’embellir-los a la nostra manera. Per a mi, la primera condició del traductor és el respecte, la humilitat, si voleu. Per als qui ens dedicam als textos antics, és un repte afegit apropar al llenguatge actual uns conceptes a vegades molt específics d’aquella cultura tan llunyana a nosaltres ‒però, a la vegada, tan propera! Posant un exemple del text que m’ocupa ara: 'Eros', un déu; 'eros', amor o desig?; 'philía', amistat o afecte? Sempre hi ha el risc de 'modernitzar', però a vegades és necessari per fer més entenedor el que es diu. En cas invers i quan es tracta de poesia, hi ha frases a les quals, si en recobrem la literalitat en lloc de cercar-los un equivalent, podem tornar-los la lluentor d’aquella primer troballa poètica.

Una traducció vostra

De les obres que he traduït, destacaria, en primer lloc, la sorpresa que em va suposar l’impacte, diguem-ne mediàtic, dels 'Cants' de Safo, comprovar que després de milers d’anys el sol nom de la poeta encara suscita curiositat i polèmica. Després, el privilegi que he tingut d’enfrontar-me a les tragèdies d’Eurípides, de poder endinsar-me en el seu llenguatge complex, amb múltiples significats i diversos nivells de lectura. Aquí sí que es fa més patent que mai el repte, el risc de triar, d’adoptar un sentit deixant de banda els altres. Però aquest contacte íntim amb el que l’autor ens ha deixat no és sols un treball lingüístic, sinó també una experiència vital. Tot un goig quan em van proposar de fer-ne una versió per a la Fundació Bernat Metge i, precisament, de l’'Hipòlit', el drama de Fedra, una de les obres que més m’havia impactat d’ençà d’un curs monogràfic amb l’enyorat professor Carles Miralles.

Una recomanació

Recomanacions? No puc deixar de recomanar a tothom la lectura dels clàssics grecs, que s’hi animin, que hi perdin la por. He de citar les traduccions canòniques de Carles Riba de l’'Odissea' ‒també n’hi ha una de més recent, magnífica, de Joan Francesc Mira‒ i dels tràgics Sòfocles i Eurípides. Però si les trobau difícils, hi ha versions d’autors molt diversos per a un públic més ampli i de llenguatge més actual, com ara els d'RBA- La Magrana (Clàssics de Grècia i Roma) i els d’Adesiara Edicions (col·lecció Aetas). Així podreu triar el gènere que més us agradi: poesia, tragèdia, comèdia, assaig... I us sorprendrà la modernitat d’alguns conceptes i actituds, ja que hi ha coses que no han canviat al llarg dels segles.

Obres traduïdes

Les traduccions del grec clàssic al català que he publicat són:

'Poemes lírics de la Grècia antiga' (Edicions de la Magrana, Barcelona, 1999)

'Cants' de Safo (Edicions de la Magrana, Barcelona, 2006)

'Himnes homèrics' (Edicions del Salobre, Pollença, 2009)

'Contra el fet de menjar carn' de Plutarc (Lleonard Muntaner, Palma, 2010)

'Ifigènia a Àulida' d’Eurípides (Adesiara Edicions, Martorell, 2013)

'Eurípides- Tragèdies III (Hipòlit- Andròmaca)' (Fundació Bernat Metge, Barcelona, 2015)

'El iambe grec. A l’origen de la sàtira' (El Gall Editor, Pollença, 2015)

'Judici a una meuca (Contra Neera)' d’Apol∙lodor (Adesiara Edicions, Martorell, 2016)

Finalment, vull agrair a Lluís Servera l’oportunitat que em dona de publicar alguns fragments de les meves traduccions en la revista 'Superna'.