El mariconeig i el Papa

Com llegíem a l’ARA, "el papa Francesc demana als bisbes italians que no admetin els homosexuals als seminaris perquè «ja hi ha massa mariconeig»". La paraula que ha fet servir, despectiva, és frociaggine.

Renoi, el Papa. Quin trapella. Ni que estigués a la taverna prenent vi (de missa). En realitat, l’opció sexual dels capellans, dels papes, dels bisbes i de les monges (que els serveixen amb dedicació) hauria de ser irrellevant, per causa del vot de castedat. Si ets cast, és igual si et fustigues per Maria Magdalena o per Sant Sebastià. Només en el cas que el vot de castedat sigui mentida, és important la tendència sexual de cada un d’aquests servidors del Senyor. Que el Papa digui que no s’hauria d’admetre homosexuals als seminaris pel “mariconeig” vol dir, doncs, que sap perfectament que això del vot de castedat hom s’ho passa per la sotana i més enllà. Ell deu haver detectat el “mariconeig”, per aquí i per allà, i troba que fa lleig.

Sens dubte, admetre homosexuals als seminaris pot contribuir al “mariconeig”, sigui el que sigui el que això signifiqui, de la mateixa manera que no admetre homosexuals als seminaris pot contribuir, esclar, al matxirulisme, perquè vol dir que tots, en general, són heterosexuals. I sincerament, que siguin gais o heterosexuals (teòrics) no hauria de ser cap problema. Jesús mai es va queixar de mariconeig entre els seus apòstols, ni tampoc del contrari. L'única cosa que en realitat hauria de preocupar el Papa, referida als seminaristes mariconajadors o als seminaristes matxirulejadors, és la que no diu, i que afecta nens i nenes.