Massa barques
Massa barques i massa masses. Una tempesta, com tots els moments difícils, treu a la llum tot allò que penja, que no s’ha resolt, que s’ha fet malament, que urgeix esmenar. Si fa temps que es denuncia la quantitat de barques, petites, mitjanes i grosses que dormen fora port, en cales i tota mena de badies arreu de les Illes, des del primer dia de la DANA vàrem veure l’excés en forma de barques arrossegades i estampades contra la costa. És la imatge que manifesta que n’hi ha moltes de demés, i que resten a lloure perquè ja no hi ha lloc als ports, i d’altres perquè se n’estalvien el cost i aquí se’ls permet tot. Ara no hauríem de pensar que la solució és ampliar els ports o fer-ne més, que aquí som capaços de tot.
La de les barques atropellades per la tempesta també és la constatació de la quantitat de beneits que suporten aquestes illes, i més en temporada alta. És gent que no es creu res, ni escolta, quan fa un parell de dies que s’adverteix que ve una DANA o la fi del món, ho sigui finalment o no ho sigui, que ells continuen a la mar o agafen el llaüt o el iot i tira milles. Són de la mateixa casta que els que no entenen que fondejar damunt posidònia fa mal, els mateixos que no reciclen, ni tenen cap mirament en gastar aigua a les totes. Són com els de Ryanair que pressionen els controladors per volar tot i el perill. I són els mateixos que encara construirien damunt una zona inundable o un torrent, quan un pic més la DANAha demostrat, ara a Menorca, que els pobles més afectats són els que estrenyen un torrent. Per això, posats a esmenar les coses, el primer que ens hauríem de llevar de damunt és tanta inconsciència, i quedar-nos amb la gent que té un sentit de la mesura, que té seny.
