Massa poc ens passa
Que un visitant assidu del museu del Santuari de Lluc sigui qui s’ha adonat que a les seves vitrines s’havien canviat joies històriques per peces falses i també que en faltaven un bon grapat diu molt de com estan la immensa majoria dels museus de les Balears. Massa poc ens passa. Sí, perquè, no ho oblidem, ha estat un d’aquests friquis de les coses de la història qui se n’ha temut, cosa que és com si, que li penja l’ala, se’n temés un d’aquests que van cada dia al voltant de Son Sant Joan a observar com s’enlairen i aterren els avions. Sí, sí, massa poc ens passa. I això passa perquè el museu de Lluc, com el vuitanta per cent –deu més, cinc manco– dels centres que custodien patrimoni a les Illes no tenen tècnics ni persones amb coneixements que se’n facin càrrec. El museu de Lluc, en concret, el du una empresa gestora que en gestiona d’altres. I, com a la majoria, són bidells, un o dos a tot estirar, els que obren i tanquen molts d’aquests espais que, com és el cas del de Lluc, custodien peces catalogades com a Bé d’Interès Cultural (BIC), la figura màxima de protecció patrimonial pública. És clar que massa poc ens passa. I perquè no està prou vigilat, ni estudiat, ni conservat, ni inventariat amb la freqüència necessària, un treballador hi pot actuar amb total impunitat i, al llarg del temps, endur-se a ca seva fins a gairebé mig milió de peces –cordonets d’or, medalles, monedes romanes...– i, amb calma, anar fent reproduccions, segur que cutres, de les joies substretes, que tanmateix, si no compareix un friqui, ningú no se’n temerà. Això va així. I el robatori es denuncia a la Guàrdia Civil, però encara no he sentit cap polític responsable de Patrimoni que surti a dir que es posaran els recursos tècnics i econòmics perquè això no pugui passar.
