La 'masterclass' de Girauta
Un dels exemples més flagrants de masclisme a la televisió es va produir dijous a la nit a Cuatro. Va ser en el programa Horizonte d’Iker Jiménez. L’especialista en ovnis i psicofonies posava a debat el llenguatge inclusiu. El desastre era previsible. El plantejament del programa ja delatava el biaix sexista. Iker Jiménez va llegir El Quixot amb to foteta aplicant la teoria de triplicar el gènere (“todos, todas, todes”). Es va sobreentendre que li semblava una absurditat. El súmmum va arribar a l’hora de presentar els convidats. Ells eren un youtuber agressiu i estranyament estimulat, i l’exdiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, presentat així: “Sabe lo que es el periodismo, sabe lo que es el derecho y sabe lo que es la política”. En canvi, elles van ser presentades per un currículum acadèmic que les acreditava en aquell àmbit específic del debat. Hi havia María Martín Barranco, llicenciada en dret, especialista i formadora en temes de gènere i autora de dos llibres sobre el llenguatge inclusiu; i Asunción Bernárdez Rodal, doctora en periodisme i llicenciada en filologia hispànica, professora de comunicació i gènere a la Universidad Complutense de Madrid. Totes dues, amb unes tesis complexes, avalades acadèmicament i amb un coneixement de l’evolució històrica de la llengua, eren unes convidades interessants, però de seguida es van trobar en un context d’agressivitat que les va deixar perplexes. El realitzador buscava les reaccions dels dos homes quan elles parlaven per desacreditar també visualment el seu discurs. Quan elles intervenien, ells murmuraven de fons, se’n reien, esbufegaven, posaven els ulls en blanc, aixecaven les celles, feien cara de fàstic i deixaven anar algun “¡Madre de Dios!”. Girauta i el youtuber rebatien les convidades amb fatxenderia i un to molt desafiant i desagradable. Maria Martín i Asunción Bernárdez van demostrar una paciència i un bon to admirables malgrat l’emboscada que estaven patint. Des de casa, l’espectacle era desesperant. Iker Jiménez va exhibir al llarg del debat una devoció desmesurada per Girauta, al qual va qualificar de “mite” en unes quantes ocasions. El youtuber, un triler argumental que fins i tot assenyalava les convidades amb el braç per dirigir-s’hi amb arrogància, va arribar a qualificar d’estupidesa els arguments d’elles. Ell va poder dir disbarats del tipus “Feminismo sí, pero en el Congo. En España, no”, o que el feminisme era fruit de “carencias emocionales de personas que han sido manipuladas”. Resultava irònic que Jiménez valorés que aquell debat s’estava fent amb respecte. A l’hora del comiat, a elles els va dedicar un simple "gràcies". A ells els va subratllar el nom i s’hi va referir amb complicitat com a “amigos”. La camaraderia masculina, que no falti. A la televisió és més difícil veure un debat sobre llengua que descobrir naus extraterrestres. Però el que és molt fàcil de veure és que les discussions s’embrutin per culpa de polemistes mediàtics fatxendes que increpen les persones que en saben molt més que ells.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
