Matemàtiques socioafectives

El govern d’Espanya oferirà “un incentiu econòmic als professors que ensenyin matemàtiques amb un sentit «socioafectiu» per reduir el rebuig dels alumnes cap a aquesta assignatura”, llegeixo als papers.

Ignoro com es poden fer aquest tipus de matemàtiques. No sé si als problemes a resoldre, ara, en Jan i la Jana, quan calculin la velocitat d’un test que cau d’un cinquè pis, també hauran d’exposar que és perillós que els testos caiguin dels cinquens pisos perquè poden ferir algun ciutadà vulnerable a nivell de clepsa. Potser el mestre haurà de fer abraçades als alumnes que no hagin sabut fer el càlcul (però abraçades que es consensuïn després d’un debat). Potser podria aprofitar i demanar als que li han punxat la roda del cotxe que calculin —si els ve de gust, esclar— quant trigarà el neumàtic a desinflar-se completament.

En tot cas, em sembla un incentiu molt poc socioafectiu, sincerament. Em recorda aquella autora que va fer un llibre explicant les bondats d’abandonar els diners i de fer com abans, que hom canviava un quilo de patates per una gallina. Quan, per Sant Jordi, vaig anar a demanar-li el llibre, no va acceptar un cistell d’ous. Me’l va voler cobrar.

Vull dir, doncs, que és un incentiu matemàtic, i no em sembla coherent. Si tu vols que els professors imparteixin aquesta assignatura —cap més, només aquesta— amb un sentit socioafectiu, el que has de fer és premiar-los amb un sentit socioafectiu. Si tu li dius al professor de matemàtiques que li augmentarà la nòmina un 20%, per exemple, gràcies a la socioafectivitat que practiqui, estàs dient-li que les matemàtiques serveixen per a alguna cosa, com ara conèixer quants diners de més tindrà per poder anar al bar a oblidar que està fent matemàtiques socioafectives.