Matrimonis

Casar-se per segona vegada és el triomf de l’esperança per damunt de l’experiència. La frase és de Samuel Johnson i l’he trobada a l’última pàgina del llibre Segundo matrimonio, de Phillip Lopate, publicat per Libros del Asteroide amb traducció de Miguel Temprano.

És una novel·la breu que ens convida a espiar pel forat del pany una vetllada del matrimoni format per Eleanor i Frank, casats tots dos per segona vegada. La parella ha convidat un grup d’amics a sopar i la trobada és animada i cordial. Quan els convidats marxen, però, les tensions que s’han anat apuntant durant la nit acaben esclatant.

Tot just començant a llegir-la m’adono que l’argument té molta similitud amb l’arrancada de la sèrie que estic veient aquestes darreres setmanes a la HBO: Secretos de un matrimonio, una adaptació de la recordada pel·lícula d’Ingmar Bergman, de l’any 1973. Jessica Chastain i Oscar Isaac –que a més de protagonistes són productors de la minisèrie– donen vida a un matrimoni nord-americà contemporani que podria ser perfectament un dels convidats al sopar de la novel·la de Lopate.

En tots dos casos (com en la pel·li de Bergman), hi trobem tot allò que sol aparèixer, un moment o altre, al món privat que conforma un matrimoni: l’amor, el desig, l’odi, la gelosia, la tendresa, la ràbia. Si veient la cinta de Bergman els nostres pares van poder arribar-se a plantejar si la seva vida de parella funcionava, la sèrie de la HBO n'ha agafat el relleu i posa damunt del mirall matrimonial els espectadors.

Segundo matrimonio fa un pas més, com el títol indica, i parla de segones oportunitats, a vegades amb tota la cruesa: “Tal vegada el que Déu li estava dient no era tant que l’era Eleanor estava a punt de concloure, sinó que l’era en què finalment aprendria a perdonar i acceptar estava a punt de començar. Al cap de pocs anys en tindria cinquanta, després seixanta. No tenia sentit canviar una vegada i una altra de muller a causa d’algun error crucial per la seva banda i, després, als setanta, quan hom necessita veritablement una companya, buscar a la desesperada algú que sigui capaç de suportar-te”.

Hi ha un moment a la vida que l’esperit pràctic passa per davant de tot.

A la sèrie Secretos de un matrimonio els protagonistes s’estimen i s’odien, es desitgen i es barallen i, sobretot, breguen amb ells mateixos per mirar d’intuir quina serà la decisió correcta. 

Diuen que, als anys setanta, poc després de l’estrena als cinemes de la pel·lícula de Bergman, va haver-hi una onada de divorcis a Europa. No costa gaire d’imaginar una parella que, en tornar a casa després d’haver vist la cinta, s’endinsés en una discussió estirant el fil de la ficció que acabaven de veure. Que potser no era del tot ficció perquè aleshores el director estava casat amb Liv Ullman, l’actriu que protagonitzava la pel·lícula.

Els protagonistes de la sèrie de la HBO, Jessica Chastain i Oscar Isaac, no estan casats, però segons llegeixo són amics des de fa molts anys i el fet de conèixer-se tan bé els ha ajudat molt a l’hora d’interpretar aquest matrimoni en tràmits de divorci. La ficció i la vida es barregen més sovint del que podria semblar.

Qualsevol persona que hagi estat casada ha pensat –com els protagonistes d’aquestes ficcions– que la seva parella no l’estimava prou, o que tot i estimant-la no l'hi sabia demostrar. O ha dubtat si hauria estat més feliç amb una altra persona i si encara hi era a temps. Molts casats i casades s’han llevat pensant que volien separar-se i s’han ficat al llit, al cap del dia, estimant la seva parella més que mai. La majoria saben que es pot transitar de l’amor a l’odi en qüestió de segons. Que només cal una paraula, un gest, potser només una mirada.

L’amor. Mai no ens cansarem de parlar-ne, de donar-hi voltes. L’amor és tot el que hi ha, deia Emily Dickinson. I, malgrat tot, de vegades sembla clar que amb l’amor no n’hi ha prou.