Un poeta xinès del segle XX, més conegut per un altre ofici, va deixar escrit que les dones sostenen la meitat del cel. El cel, és a dir la lluna i el sol, l’aire, els vents, els estels, els niguls, les aus. Si hagués viscut entre nosaltres, hauria escrit que les dones carreguen amb la meitat de l’infern. L’infern, és a dir: la violència dels dominadors sobre les víctimes.
Eberhard Grosske, pintor, i també més conegut per un altre ofici, exposarà a Can Alcover retrats de sis dones que carregaren amb l’infern, víctimes dels feixistes mallorquins. Són les germanes Daria i Mercè Buxadé, dues de les infermeres de Manacor; Margalida Jaume, esposa d’Antoni Alomar, rellotger, amb qui va ser assassinada a Son Coletes; Matilde Landa, Aurora Picornell i Pilar Sánchez.
Artur Parron, del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, ha publicat recentment a Diario de Ibiza (1.10.14) un escrit recordant l’assassinat, la nit del 2 d’octubre del 36, d’Eulària Marí Torres i Bàrbara García Doreto, afusellades contra una paret del cementiri vell de Vila, després de tallar-los la trunyella eivissenca i ser vexades, a la llum dels fars del taxi negre en què acostumaven a desplaçar-se els falangistes.
Fa pocs dies, aniversari de la seva mort, 26 de setembre, Matilde Landa va ser recordada pels seus companys, davant la tomba, al cementiri de Palma, llegint poesies i parts de la sentència del Consell de Guerra.
“El acta de la vista considera probado, y así lo declara el Consejo, que la procesada Matilde Landa Vaz, afiliada al Partido Comunista con anterioridad al 18 de julio de 1936, al surgir el Movimiento Nacional se presentó inmediatamente en el Hospital Obrero, en donde estuvo prestando servicio dos meses. Salió de allí a trabajar a las oficinas de sanidad, como encargada de los hospitales del SRI [és a dir, el Socorro Rojo Internacional], y cuando estos centros fueron controlados por el Gobierno rojo le fueron encomendados por el SRI los servicios de evacuación, inspección de colonias infantiles, comedores, etc. En el verano de 1937 acudió como delegada del SRI de España a la reunión que tuvo lugar en París, para organizar la ayuda a los heridos del Ejército rojo, y cuando regresó de aquella misión estuvo dedicada a organizar la ayuda a los evacuados de las poblaciones españolas. En octubre del mismo año de 1937 volvió de nuevo a París para trasladarse a Gijón, en donde debía organizar la evacuación de las mujeres y niños de Asturias, pero no pudiendo llegar a esta región regresó de nuevo a la zona roja, destinándosela a regir la oficina que el SRI tenía en Barcelona, permaneciendo al frente de la misma hasta el mes de abril de 1938, que pasó a depender de la Secretaría de Propaganda del Ministerio de Estado, desarrollando toda su actuación con una exaltación revolucionaria”.
La sentència considerà aquests fets constitutius de delicte de rebel·lió militar i condemnà Matilde Landa a mort. Al cap de set mesos d’esperar el compliment de la sentència, el juliol de l’any 40 -l’any 40, quan “encara no havien mort tots”, que cantava un-, li és commutada la pena per la de 30 anys de reclusió, i l’envien cap a la presó de Palma.
De juny a setembre del 42 és castigada a reclusió incomunicada i en surt graciada el dia de la Mercè. El director de la presó ha sol·licitat el trasllat de Matilde al centre de Tenerife, per “incorregible”:
“Desde el 1º de junio del próximo pasado año 1941, vengo dando la peligrosidad de la penada reclusa en este establecimiento Matilde Landa Vaz, sin que por ese Centro Directivo se haya ordenado su traslado a Canarias. Vigilada su actuación de cerca desde aquella fecha, resulta ser muy peligrosa su convicción comunista. Durante un largo periodo de tiempo, por una dama de Acción Católica guiada por el Rdo. Capellán de esta Prisión, se intentó atraerla al campo Católico, resultando negativo. No está bautizada. Estuvo dos meses reducida a celda de aislamiento por su propaganda cautelosa comunista. Prometió no hacerlo. El que dice entiende ser necesario su inmediato traslado a Canarias, acompañada de sus secuaces o células: Ángeles Agulló Guillerna, Rosina Anglí Gili, Adoración Agustí García y Francisca Juanico Salas”.
El 14 de setembre es rep l’ordre de trasllat a Canàries, suspesa per telegrama quatre dies més tard, possiblement confiant en el seu futur batiament.
Dia 26 de setembre de 1942, el metge forense i de la presó, Francesc Servera Vidal, tracta d’esborrar el darrer acte de resistència de Matilde Landa i certifica que ha mort, a les 7.20 del dematí, a causa d’un atac d’epilèpsia i asistòlia.
El novembre de 1943, més d’un any després de morta, la presó rep comunicació de rebaixa de pena, que passaria a ser de 20 anys. Un any més tard encara es repeteix la notificació i es reclama que sigui signada per la reclusa, i retornada.
Matilde Landa. A la clandestinitat, els seus camarades la coneixien per ‘Elvira’.