EscriptorEn lloc d’implantar la crítica com un element sa i regenerador de la nostra vida pública, preferim fomentar l’aldarull, els petits escàndols, la maledicència, ampliar la sospita, els rumors... Poble petit, llengua llarga, s’ha dit sempre i, en algun sentit, el nostre poble, com més creix demogràficament, més s’empetiteix en tant que grup amb elementals denominadors comuns.
I ara ve la solució a l’endevinalla: Servidor havia de ser a Formallorca uns dies, per assumptes que m’imposaven la interrupció d’aquestes col·laboracions –i amb la tranquil·litat que les absències i els silencis aporten bona femada al redós. Me n’anava, però, amb un neguit, que no es va dissoldre fins que vaig rebaixar el paper de l’actualitat en el comentari dels fets. Els fets es produeixen, es desenvolupen en el nostre desficiós dia a dia, i com a molt els dedicam un polsim d’atenció –això que ara tothom en diu reflexió, ja ho val. L’endemà, tot està sepultat en els inabastables abocadors de l’oblit, sense que hi hagi hagut rectificacions i sense que la “reflexió” hagi contribuït a subratllar aspectes o matisos que podrien –o no– aportar una espira de llum.
Si les coses són així, aquesta submissió a l’actualitat és un tic heretat de quan l’actualitat existia realment. Ara sabem que, si existeix, té una durada fugissera, en cap cas proporcionada al pes veritable dels fets. Ergo, per més que hagin passat deu dies, i tot sabent a què renunciam d’entrada, és per a mi una espècie d’obligació moral recordar una informació d’aquest diari sobre la valoració que feia Memòria Democràtica del rol executat en la matèria per la ja exconsellera Fanny Tur.
Fanny Tur ha tengut els seus addictes i els seus crítics. Els més dignes de crèdit no sempre exerciren un paper o l’altre, perquè tota persona està exposada a endevinar-la avui i a confondre’s demà. El que amida la vàlua del crític és la seva capacitat de donar la cara en tot moment. Tot el contrari s’ha de dir del que va fent i esclata quan el governant deixa de ser-ho. La llista de greuges de Memòria Democràtica contra Fanny Tur és una mica vergonyosa: aquestes coses no es denuncien en absència de l’acusat, se xerren amb serenor i fent un esforç d’objectivitat. La raó i el decòrum s’esquincen quan esdevenen un malparlar de qui ja no ostenta el poder.