Sovint, a la premsa, en les notícies econòmiques (turístiques), Menorca queda malparada quan la comparen amb Eivissa (i també Mallorca): menys creixement econòmic, del PIB, de nombre de turistes, d’ocupació, i fins i tot, del PIB per càpita. Això, és clar, semblaria reivindicar el model eivissenc enfront del menorquí. És així realment? Una anàlisi pausada i rigorosa de les dades econòmiques (i d’altres) permet sostenir aquesta conclusió? I, qualsevol que sigui la resposta a la pregunta, a què es deu el diferent model econòmic i turístic que Menorca i Eivissa semblen tenir?
El llibre 'Menorca i Eivissa. Dues illes, dos relats històrics i econòmics', dels autors López Casasnovas i Casanovas Camps, publicat recentment, precisament respon a ambdues qüestions. Es tracta d’una lectura absolutament recomanable per a tots els interessats en la història econòmica de Menorca i Eivissa; però també per a aquells que vulguin reflexionar sobre què vol dir un o altre model econòmic i turístic, conceptes repetits tan sovint, que el llibre ajuda a omplir de contingut, també mirant-s’ho des de, i pensant en, Mallorca. És un llibre breu i clar que, a més, conté un prefaci i un epíleg que per si sols ja són de gran interès.
Personalment, m’ha interessat més el relat historicoeconòmic de com dues illes en certs aspectes tan semblants han evolucionat els darrers segles de manera diversa, fins a arribar a la situació actual. L’anàlisi comparada té en compte la manera en la qual la diferent geografia (territori més pla a Menorca, el port natural de Maó, la salinera d’Eivissa, etc.), diferents institucions (la dominació anglesa de Menorca...) i d’altres factors influeixen en un major desenvolupament econòmic i industrial de Menorca al llarg dels segles. Menys detallada em sembla l’explicació del llibre del perquè Eivissa decideix apostar en major mesura per l’activitat econòmica lligada al turisme quan això esdevé possible. Si ho he entès bé, el major desenvolupament econòmic i industrial (i cultural) menorquí implicaria que per al capital menorquí hi ha alternatives més valuoses que dedicar-se al turisme, reduint-ne per tant els incentius a invertir-hi en la mateixa mesura que a Eivissa.
La part dedicada a comparar l’èxit dels dos models econòmics m’ha semblat més previsible, però no per això mancada d’interès. El llibre conté un epíleg de l’economista català Miquel Puig que anteriorment (incitat, com ell indica, pel mateix López Casasnovas) ja havia dut a terme aquesta comparativa entre totes dues illes per a reflexionar sobre la bondat del model econòmic a les Balears i a tot Espanya. Anant a l’arrel de quin model és millor, és obvi que la resposta no ens la donarà el creixement ni del PIB ni del nombre de turistes. En canvi, el PIB per càpita sí que és una primera aproximació al benestar de la gent d’un territori; però no és més que això, una aproximació imperfecta, i no només perquè no tingui en compte els nivells de desigualtat que pugui haver-hi al territori en qüestió. El PIB per càpita no mesura correctament de quina manera aquest s’ha obtingut, potser sobreexplotant l’entorn natural i, per tant, a costa del patrimoni de les generacions actuals i futures. El PIB per càpita tampoc mesura diferències en la renda disponible, ni es pot calcular a Espanya en paritat de poder adquisitiu. Ni té en compte que, probablement, bona part del PIB per càpita se’n va en forma de remeses, ja que bona part dels treballadors ho són de temporada. Per tot això, i tot i que efectivament el PIB per càpita eivissenc és aparentment força major que el menorquí, en Casasnovas i en Casanovas consideren superior el model menorquí: amb una anàlisi rigorosa i detallada, la suposada diferència en el PIB per càpita seria petita i, a més, seria a costa de malmetre el patrimoni natural, amb les corresponents conseqüències ara i amb vista al futur.
No pretenc haver fet justícia al llibre; simplement en vull motivar la lectura, també als mallorquins amb ganes de pensar quin model convé a la seva illa, si és que encara hi som a temps. Tal com diu Miquel Puig a l’epíleg, és un llibre de dos menorquins amb una tesi clara, la de la conveniència de preservar el model menorquí enfront dels cants de sirena d’un major desenvolupament turístic. És bo tenir una tesi; però també és cert que els apriorismes de vegades esbiaixen els resultats de la nostra anàlisi. Per això seria interessant una anàlisi des d’Eivissa, potser defensant la conveniència del seu model: algú s’hi anima?