Les pintades sobre 81 de les mil·lenàries pedres que construeixen la meravella que és la Naveta dels Tudons menorquina posen sobre la taula un tema que no s'hauria de resoldre en calent. Ens han fet mal a l'ànima i ens costa mirar les fotografies de la construcció, que ara ens mostren plena de 'burotatxos' i símbols diversos de la contemporaneïtat. Ens repugna veure-la violada, i una pensa que aquesta repugnància no ve donada només pel valor que té i que li atorgam com a vestigi de la prehistòria d'Europa, sinó també –i especialment– perquè qualsevol que li faci visita cada vegada que pot sabrà que la Naveta dels Tudons és sobretot una experiència.
Els monuments són en bona part això, l'experiència que ens proporcionen. Si no fos per aquesta vivència, una vegada vists, vists estarien. Si la posam com a exemple, la Naveta dels Tudons ens obsequia amb una experiència molt més valuosa que el que seria una simple contemplació de la construcció. Deixar el cotxe i endinsar-se lliurement en la garriga, seguir els estrets caminois entre les mates, sentir el vent o el sol sense barreres, descobrir-la allà al mig del seu territori, sola la Naveta, tan imponent com vulnerable; tots sols els qui la visiten, la recorren, la toquen o guaiten a dins és una vivència d'una intensitat de sensacions tan gran que no hi hauríem de voler renunciar.
Aquests dies, després de descobrir-se les pintades, em pos a tremolar cada vegada que sent que un dels entrebancs que va posar la Unesco per aturar la declaració de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni Cultural de la Humanitat és que no hi ha un sistema de vigilància i prevenció per a molts dels quasi 1.500 monuments prehistòrics de l'illa.
Jo vull el risc de la vulnerabilitat, abans que no haver de contemplar la Naveta dins una urna de vidre, encerclada de barreres i vigilada per guardes de seguretat en tot el seu perímetre. Ara, la Naveta dels Tudons i la Menorca talaiòtica són una de les meravelles de la humanitat, en tinguin o no la declaració oficial. Si se'ns imposen distància, cues per arribar-hi, barreres o el que se'ls passi pel cap, ho convertiran en un parc temàtic. Ja ho has vist? Vist està. I què voleu que us digui, després quasi és el mateix mirar-ho a través de la pantalla de l'ordinador. Molt segur, cap gràcia ni una.