Menors: entre bous, pasteres i símbols
Hi ha menors que mereixen debats parlamentaris i modificacions legislatives per tal de permetre que els seus il·lustrats progenitors els puguin dur a contemplar el cruel espectacle que són les corregudes de bous. Un tema que no té res a veure amb els drets d’aquests menors, només amb un patriòtic simbolisme que vol ‘guanyar’ una batalla més i així demostrar que aquí som tan espanyols o més que a Madrid.
Altres menors, desemparats de progenitors i de pàtria, són també diana de polítiques aquests dies, i s’han fet servir com a moneda de canvi per assegurar l’aprovació dels pressuposts del Consell de Mallorca: l’illa no acceptarà menors migrants provinents de les Canàries, per molt que aquell arxipèlag estigui vertaderament col·lapsat i no pugui atendre la gent que hi arriba des de les costes africanes amb uns mínims de dignitat… Aquí, en canvi, resulta que ens col·lapsen tres-cents menors migrants no acompanyats que tenim l’obligació de protegir, però vint milions de turistes ens fan feliços, encara que generin el 74% de les aigües fecals tractades a Mallorca.
Mentre tot això es debatia al Parlament, un diputat de l’extrema dreta autèntica exhibia un cartell contraposant la matança de bous a les corregudes amb la ‘matança’ inventada de fetus que, segons la perversa imaginació del personatge, perpetren les feministes quan defensen el dret a l’avortament. Ocurrències finançades amb diners públics perquè el diputat, tot i ser trànsfuga, no ha volgut renunciar a la nòmina, que ens surt deu vegades més cara que la pensió mitjana de qualsevol padrina a les Balears, i equival a vint vegades el cost de manteniment d’un nin o nina tutelada per l’Administració.
Encara que el genocidi de Gaza indiqui el contrari –cosa que un dia ens passarà factura, com a civilització– els menors, els nins i nines, sí que importen. De fet, a tota escala –internacional i local– són un col·lectiu a protegir per part dels poders públics i de la societat. Hi tenim obligacions, i si voleu, aquesta obligació és part d’allò que ens caracteritza com a societat: perquè els orígens socials de la nostra espècie tenen a veure justament amb la necessitat d’organitzar-nos per protegir els éssers vulnerables que són els infants de la família Sàpiens.
Així va començar tot, fins que han arribat els ‘llibertaris’ a espenyar-ho i a fer-nos retrocedir com a societat en la nostra evolució. Potser la intel·ligència artificial sigui útil per modular l’oferta i la demanda turística, però de moment ha servit de poc per aturar allò que fa uns mesos denunciava la Plataforma per la Infància: que un de cada tres infants a les Balears està en situació de pobresa, un 34,2%, vuit punts més que el 2022, superant la mitjana espanyola. I això que tenim pocs infants, perquè aquesta societat tan utilitària fa temps que ens duu a considerar els infants com una despesa inassumible, o fins i tot una nosa. Molta gent tampoc no té fills per responsabilitat: quin futur podem garantir per a qualsevol criatura, en els temps tèrbols que corren? Ja hi ha més cans que infants, a Espanya.
L'habitatge és, com gairebé sempre que parlam de pobresa i exclusió a les Balears, un dels motius d’aquestes xifres. Aquí podríem parlar des de l’amuntegament de famílies que han de conviure compartint una mateixa habitació, a les pràctiques discriminatòries de determinats propietaris i agències immobiliàries que varen començar prohibint mascotes i ara ja fins i tot s’atreveixen a excloure famílies amb infants, perquè això ja pot apuntar a una possible situació de vulnerabilitat que podria frenar un eventual desnonament. Lloguer segur. Seguríssim.
La infància és i ha estat també víctima de violència i fins i tot d’explotació sexual, des de les Balears fins a Madrid, on aquests dies el govern d’Ayuso ha reconegut que no té ni idea d’on són els trenta-quatre menors desapareguts dels centres d’acollida de la capital.
Podríem parlar, finalment, del paper del sistema educatiu, que la modernitat havia situat com el gran igualador d’oportunitats. Difícil que corregeixi les creixents desigualtats de partida que existeixen a la societat, però em conformaria amb el fet que els infants i joves tenguessin a les escoles i instituts, si més no, el mateix nivell de confort que qualsevol turista que ens visita. No conec cap hotel on els clients hagin d’aguantar trenta graus dins l’habitació sense aire condicionat, però sí que conec molts centres educatius on això passa. És demanar molt?
Passat Tots Sants iniciam la costa per avall cap a Nadal, aquella festa cristiana que celebra el naixement d’un infant a una païssa de Palestina, ara fa dos mil anys. Els que des de la palestra pública carreguen contra els menors migrants o prediquen que qui és pobre ho és perquè no s’ha esforçat prou, seran els primers a combregar quan pertoqui. I en sortir de missa diran fàstics del papa Francesc, a qui consideren un comunista perillós i qui ha dit, ara no fa gaire, que negar-se a ajudar els migrants és un pecat greu.
