Mentiders
Hem pogut saber, ara ja amb més certeses, el que des del primer moment se sospitava: que dins el moviment independentista català hi havia policia infiltrada. Era una obvietat, si es vol dir així, però amb el temps les històries han aflorat amb cert detall, el periodisme ha fet la seva feina –ara un reportatge de TV3, Infiltrats–, i ara hauríem d’esperar que la justícia hi digués la seva, si no fos un tema que a Espanya només pot trobar impunitat i fins i tot comprensió social.
El que m’ha cridat més l’atenció, entre tot l’entramat d’històries, és el paper que han tingut aquests policies mallorquins, els quals aprofitaven que parlaven català per donar-se la pàtina indepe o catalanista, i que, a més, eren joves i atractius, per infiltrar-se en la vida de tot un seguit d’activistes –homes i dones–, de gent políticament implicada dins els moviments socials. S’hi infiltraven –mantenint relacions sexoafectives duradores, involucrant-hi els seus familiars per donar-se més cobertura– i en tot moment podien informar Madrid de tot el que s’estigués coent pel que fa a l’acció independentista, com si fos molt important o delictiu, o s’estigués fent alguna cosa que vertaderament posés en risc la seguretat o la vida de les persones.
Tots aquests infiltrats fins i tot semblava que eren els que més creien en la causa, o que feien servir la lluita independentista per donar-se credibilitat i poder ascendir fins a nivells d’influència més gran en el futur. I es veu, pel que sabem ara, que ja és una dinàmica de moltes policies europees, guiades per ves a saber quines pors polítiques: infiltrar-se dins tota mena de moviments socials durant dècades, establint relacions afectives i sexuals (fins i tot arribant a tenir-hi fills, com a Anglaterra) amb els activistes, només per obtenir informació i estar al dia de què pugui coure’s entre els que potser no encarnen perfectament la ideologia del Sistema.
Els activistes que han sabut la veritat parlen de ‘tortures’, i tenen advocats i peritatges psicològics que poden donar-los la raó: ha de ser insuportablement dur ser enganyat d’aquesta manera, i durant anys, o dècades. I, a sobre, pel que veig a les xarxes socials, haver de suportar després ser la riota de molta gent, perquè, a més d’haver estat enganyat per la policia, es veu que hom queda com un ingenu –o com un idiota.
A Anglaterra han sabut reconèixer judicialment l’error i el dany que impliquen aquestes estratègiques d’extracció d’informació de manera fraudulenta. Els ciutadans tenim dret a participar activament en accions polítiques legals, com ho són les independentistes, amb la garantia que qui ens acompanya en la filera no és un policia infiltrat. L’estat no ha de mentir les persones per extreure’ls informació; la seva feina no és aquesta, per molt que vulgui raonar que necessita tota mena de dades internes. Amb pràctiques com aquestes només s’aconsegueix que ningú vulgui implicar-se en cap acció cívica, podrir-ho tot de recels i desconfiances.
