Les mentides del creixement sostenible

Ara fa unes setmanes, vaig llegir una notícia prou interessant. La Plataforma Contra els Megacreuers, formada per diverses entitats veïnals de l’illa, havia fet una concentració a la plaça Major de Palma per protestar davant l’arribada de tants de vaixells plens de guiris. Els motius de l'emprenyament eren ben clars: la inviabilitat ecològica de tant transatlàntic i el seu poc valor afegit en termes monetaris. Jaume Garau, de l’entitat Palma XXI, afirmava durant l’acte de protesta: “Cal reformular [l’arribada de creuers] totalment a la baixa; si no, no construirem un turisme sostenible”.

Vagi per endavant que estic totalment d’acord amb el posicionament de la Plataforma i de Jaume Garau. Però potser –i segurament sense voler-ho– aquestes afirmacions van posar damunt la taula les contradiccions que tenim com a societat. I és que els mallorquins ens hem d’aclarir: cal avançar cap a un turisme sostenible tot mantenint un model econòmic basat en el creixement? O, en canvi, aquesta idea és un oxímoron, perquè 'turisme' i 'sostenibilitat' són contradictoris? Amb altres paraules, s’ha de reduir el nombre de turistes que arriben a l’illa o hem d’intentar impulsar l’arribada d’un turisme verd? Tot això és possible?

Abans de tot, un aclariment de conceptes. Els defensors del creixement sostenible plantegen protegir el medi ambient controlant el consum i la contaminació de la població humana, tot apostant per les energies verdes, com la solar. En canvi, els que promouen el decreixement plantegen sense embuts que la indústria turística és inviable com l’entenem avui, i, per tant, el que cal és construir una societat mediambientalment sostenible, reduint el nombre de turistes. 

Hi ha partidaris d’un i altre posicionament. Així ho va evidenciar el president del Consell Econòmic i Social (CES) d’Espanya, quan va afirmar que el progrés "no pot implicar decreixement [turístic], sinó que s’ha de continuar creixent de manera sostenible (...). El progrés i la prosperitat requereixen creixement i aquest pot obtenir-se de manera sostenible" va dir. En una posició diamentralment oposada se situa el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic,  creat pel Govern de les Illes Balears. Aquest grup de científics fa temps que avisa que tenim poc temps i pocs recursos econòmics per adaptar-nos als nous escenaris mediambientals que vindran, generats per l’escalfament global i la minva de combustibles fòssils. 

En relació amb aquest darrer punt, recordem que cada vegada al planeta hi ha una menor disponibilitat de petroli, gas o carbó. I en el món que hem anat construint des de la Revolució Industrial, hi ha una gran correlació entre el PIB i disponibilitat d’energia barata. Així, si disposem de menors fonts d’energia, es produirà un menor creixement.

No ho sé, amics. Però sembla que estiguem davant una falsa dicotomia. Tot indica que la crisi climàtica i l’energètica són un fet que ens explotarà a la cara, i ens hem d’adaptar. No hi ha alternativa, acceptem-ho. El decreixement arribarà i les velles empreses del sector túristic desapareixeran donant pas a altres adaptades a una nova realitat, sense benzina i platges paradisíaques. La qüestió, doncs, és si fem aquesta transició per les bones, de manera ordenada, equitativa i democràtica, o, en canvi, deixam que el lliure mercat imposi la seva agenda, donant volada a posicionaments autoritaris i excloents que deixaran pel camí milers de mallorquins.

Jo, sincerament, crec que anam per aquest segon camí. Pareix que la majoria dels illencs són com aquell demacrat que no vol que la festa s’acabi mai. Conscient que tard o d’hora s’encendran els llums de la discoteca, beu i balla fins al darrer moment, malgrat que la bauxa faci hores que fa pena. I si no, recordem una simple dada: fa 20 anys hi havia 9,7 milions de turistes a les Illes. Aquest estiu n’han arribat quasi el doble. On és el decreixement? On és, fins i tot, el creixement sostenible? Mentrestant Armengol s'enorgulleix d’allargar la temporada turística i el seu govern no escatima en promoció turística alhora que els líders mundials perden el temps a la COP27. Res més a afegir.

He de dir que entenc perfectament la majoria dels mallorquins, que veuen amb recel la idea de reduir el nombre de turistes. Perquè per moltes floritures que hi posem, decreixement, a la Mallorca capitalista del segle XXI, és una manera fancy de dir crisi. Malgrat que els límits del planeta siguin inqüestionables, la majoria de la població es resisteix a acceptar-ho. Qui els pot retreure res, als treballadors mileuristes i als immigrants que fugen de la fam, si no són els grans responsables de tot plegat? Davant això, que continuï la festa. Una altra ronda!

Joan Pau Jodrà és professor