Menys Fitur, Més Futur
Aquest era un dels lemes que es va llegir a una de les múltiples i diverses mobilitzacions de l’estiu passat a les Illes. En aquest cas, concretament, a la concentració de principis de juny davant la seu del Consell de Menorca impulsada per Via Menorca.
Un reclam que es podria llançar ben bé des de la resta d’illes, territoris i ciutats de l’estat espanyol que s’estan articulant per fer un front comú contra la turistificació absoluta dels seus contextos i les greus implicacions ambientals, territorials i socials que comporta. La campanya ‘Canviem el Rumb’, articulada a escala interinsular a casa nostra, o la xarxa de Ciutats i pobles per viure-hi a l’àmbit estatal, la xarxa SET de Ciutats del Sud d’Europa contra la turistificació i la nova articulació de lluites en defensa del territori dels Països Catalans que comparteixen moltes lluites derivades, precisament, dels avanços territorials i la degradació ambiental que implica l’especialització econòmica turística, en són un bon exemple.
Políticament, a les Balears, el Govern de Prohens va voler –i continua volent – posicionar les Illes com a capdavanteres de la vertadera “revolució turística” que, contranatura, hauria de permetre, suposadament, compatibilitzar el benestar dels residents, la qualitat del treball generat i l’equilibri ambiental, climàtic i territorial de les Illes. Dic contranatura, perquè precisament el turisme cannibalitza –com diu Nancy Fraser al seu llibre Capitalisme canníbal, aquè ja he referenciat múltiples vegades– tot això (benestar, treball, medi ambient, clima i territori) a benefici propi per continuar creixent, per continuar acumulant riquesa per despossessió, pes i centralitat per generar una dependència suïcida a la qual políticament es fa cada cop més difícil plantar cara. També el turisme cannibalitza els valors democràtics.
La lògica de degradació i precarització és inherent a la seva pròpia concepció com a especialització econòmica capitalista. Per tant, és tan absurd parlar de sostenibilitat en una economia turistificada gairebé al 100%, com absurdes les variants que s’inventen des del punt de vista terminològic per reconduir –ni que sigui conceptualment– i amagar les orelles del llop, com el turisme regeneratiu, o el turisme inclusiu. Precisament aquests nous ‘turismes’ inventats l’únic que fan és posar en evidència que el turisme és per se contaminant, depredador dels recursos, que empobreix, desposseeix, desvaloritza, precaritza, colonitza i sotmet, ni regenera ni inclou.
I en comptes d’assumir això, els nostres governs intenten fer tots els girs discursius i totes les maniobres comunicatives possibles per generar, a “cops d’efecte”, les bombolles de fum que ens volen fer creure que tenen la intenció de canviar alguna cosa. Cada vegada, però, és més que evident que no tenen gens d’intenció de canviar res, més enllà de guanyar el relat i desactivar les iniciatives que mobilitzen els malestars i la ràbia creixent d’un territori i una societat cansada del xantatge, les falses promeses i la falta de temps cada cop més greu per fer el gran gir que eviti el col·lapse global i localment.
Continuen gastant ingents quantitats de doblers públics en la promoció, ara de la blanquitud, del turisme –a imatge i semblança de la mateixa presidenta–. Obvien el costat fosc de qui necessita alimentar-se i de tots els grisos que genera amb l’expulsió de residents, amb els sectors públics cada cop més desbordats per la pressió, la precarització i la manca d’atenció política, juntament amb la precarització i, a vegades, esclavitud, en llocs de feina vinculats al sector, amb la degradació i escassetat creixent dels recursos, especialment de l’aigua (quan els verds i blaus són cada cop més grisos), amb la incidència en el caos climàtic que ens esclatarà a la cara, però al qual continuen sense voler mirar de front, etc. Tot això són les cares amagades, grises, fosques que sostenen el fals paradís que utilitzen com a subterfugi a les fires turístiques. Davant tanta parafernàlia estètica, tanta retòrica buida i tants doblers públics invertits a benefici del sector privat, caldrà tornar a dir “basta”. Sembla que la temporada 2025 torna a envestir, però no només la de les fires, també la de les mobilitzacions. Menys Fitur i més futur. Menys turisme i més vida. Ens veurem als carrers.