Menys quarantenes per rebaixar la pressió a l’escola

Hi ha esgotament pandèmic i ganes de creure que s’albira el final del malson, però la realitat és que qui més qui menys coneix algú contagiat de covid i la llista de baixes no para de créixer i, fins i tot, posa en perill el bon funcionament d’empreses i serveis essencials. El pic d’aquesta sisena onada marcada per la variant òmicron podria arribar la setmana vinent, però és una suposició dels experts, que estan expectants també per veure fins a quin punt és realment més lleu o si acabarà portant, com les altres variants, molta gent a urgències o la deixarà marcada amb el temut covid persistent. No fa ni un mes que en vam sentir a parlar i ara ja és majoritària no només aquí, sinó en molts altres països del món. És poc temps per saber com evolucionarà en diversos contextos aquesta variant que alguns han volgut veure com un mal menor que podria significar el final de la pandèmia i l’inici del que en diuen gripalització, és a dir, que anirà apareixent i provocant brots com fa la grip, però sense la gravetat que hem tingut fins ara. La majoria d’experts afirmen que això acabarà passant, però situen aquest moment cap al 2023.

Sigui com sigui, però, el que està clar és que cal continuar convivint, i malvivint, amb el virus sense que això afecti tots els aspectes de la nostra vida, sobretot perquè bona part de la població ja està vacunada i també avança la campanya entre els joves i infants. La decisió que han pres Sanitat i les comunitats de suavitzar les quarantenes escolars s’ha de llegir en aquest context, igual que ho va ser la reducció dels dies de confinament dels positius i el canvi de protocol perquè els contactes estrets vacunats hagin de confinar-se. Es tracta de deixar que el món continuï funcionant combinant la protecció dels malalts amb la vida quotidiana. A partir d’ara, a Infantil i Primària una classe només s’haurà de confinar quan hi hagi cinc nins positius o més. Si són menys, es considerarà brot aïllat que no impedeix el normal funcionament de l’aula.

Tot i les reticències que ha provocat la decisió, és una opció que té en compte el dret a l’educació dels infants –la immensa majoria passen la malaltia asimptomàtics– i també té cura de la seva salut mental, que ha patit molt els dos darrers anys, cosa que a poc a poc comença a fer-se més visible. Els infants han d’anar a escola i és funció de les administracions posar els mitjans extra perquè ho puguin fer amb la màxima normalitat possible: tant tenint a punt la llista de substituts si hi ha moltes baixes entre els mestres com facilitant les eines necessàries perquè l’entorn escolar sigui realment segur i equitatiu.