Menyspreu al català

En el seu darrer article publicat a El País ("Un viaje en el tiempo desde Misisipi", 20/12/2021), Juan Luis Cebrián diu que el que ha passat a Canet de Mar amb el nen a qui, segons ell, se li nega el dret a rebre, almenys, un 25% de les classes en espanyol li recorda, salvant totes les distàncies, una de les primeres notícies importants que va haver de cobrir en els inicis de la seva carrera periodística. El mes de setembre de 1962, quan l’estudiant de color (no diu negre) James H. Meredith va intentar matricular-se a la universitat de Mississipí, violentes manifestacions dels seus col·legues blancs i veïns de la localitat l'hi van impedir, davant la passivitat còmplice del governador de l’estat.

Aquest salvant totes les distàncies és l’escut que empra per tirar la pedra i amagar la mà. El cert, però, és que diu el que diu.

Per a mi el més preocupant és la impossibilitat d’establir un diàleg amb una mínima esperança d’albirar un cert punt de trobada. Les seves paraules fan mal pel que diuen i per tot el que no diuen. Neguen la història, descontextualitzen els fets i d’aquesta manera inventen una realitat.

Ho haig de dir. Jo tinc por. Sento una enorme indefensió davant d’aquest tipus de manipulacions que, tinc la sensació, no paren d’augmentar. Com a tot arreu, les fake news són les mentides que llança l'establishment en veure perillar l’ordre establert.

Aquest ordre que tem perdre l’establishment espanyol també treu cap en aquest mateix article. En la recent assemblea de l’Acadèmia de la Llengua Espanyola presidida pel rei, diu Cebrián, els representants de Mèxic, Bolívia i Paraguai, entre altres, van tenir l’ocasió de recordar la pluralitat lingüística dels seus països, on el castellà conviu amb centenars d’idiomes amerindis. 

L’espanyol com a llengua hegemònica, representada pel rei d’Espanya, i altres llengües indígenes minoritzades, marginades, que no s’ensenyen a les escoles. Aquesta és la convivència que defensa Juan Luis Cebrián.

Aquests darrers dies, la dreta i l’extrema dreta espanyoles s’han apoderat de conceptes com la bíblica història de David i Goliat, el clima de terror que es vivia als carrers d’Euskadi quan ETA matava, el nazisme i l’extermini dels jueus i ara amb la lluita racial per desvirtuar la immersió lingüística. 

Rafael Argullol escrivia fa molt anys al mateix El País un article titulat "Las palabras" (6 d’abril del 2003): tal vegada res dignifica tant l’home com responsabilitzar-se de la paraula, hi deia. Però, simètricament, res és més perillós que la pèrdua del significat de les paraules ja sigui per negligència o irresponsabilitat, ja sigui directament per menyspreu.

D'altra banda, el silenci de molta gent davant d’aquestes paraules irresponsables, negligents i de menyspreu, m’inquieta molt més. 

Escric per no callar. Crec que l’únic marge que tenim els que no formem part de l’establishment és aquest. No deixar que ens segrestin el significat de les paraules.