SociòlegLa dimissió d’en Jaume Font tanca una pàgina de la història política de les nostres illes. No debades era el polític que més anys feia que estava en actiu i el darrer d’una generació que possibilità la Transició i els inicis de la nostra autonomia. Animal polític com pocs, ha marcat un estil propi inimitable que no deixa ningú indiferent. Cau bé i és respectat de manera gairebé unànime entre els qui són de la seva corda i adversaris, i és un dels pocs polítics que seran recordats amb estima transversal. Una part important es deu a la seva capacitat de diàleg i crítica constructiva. Hi ha, però, aspectes d’en Jaume que només els que l’hem conegut de prop sabem que són cabdals per entendre per què és un individu tan excepcional. És la part més humana, la que potser no es veu als mitjans, però no manco important. Fins i tot m’atreviria a dir que és la clau del seu èxit com a polític i com a individu.
Personalment, vaig tenir el gust de compartir campanya amb ell a les penúltimes eleccions generals. Poques vegades havia vist algú amb la seva capacitat de feina i entrega, fins al punt que em vaig arribar a plantejar si connectant-lo al Murterar podríem assolir l’autosuficiència energètica. Bromes a part, era sorprenent veure’l cuidar fins al més petit detall, tractant sempre de tenir un moment per fer un gest de complicitat o atenció cap als companys. A mi em tocà en el viatge a Menorca, quan, després de confessar que em mareig com una sopa quan vaig en vaixell, en Jaume mogué cel i terra sense dir-m’ho perquè pogués tornar en avió. Tant era que això impliqués un canvi en l’agenda i posar-me a la llista d’espera d’un vol que no permetria fermar-ho tot fins al darrer minut. Podia fer el dia més agradós per a un company i ho va fer.
Sé que a molts us semblarà una solemne pardalada, però qui ha vist com funciona una campanya per dins m’entendrà quan dic que algú capaç de treure temps per a aquests petits detalls té el cel guanyat. L’agenda és maratoniana i, en contra dels qui creuen que els polítics es toquen els nassos dia sí dia també, en els partits petits, aquesta opció no existeix. Els recursos obliguen a aprofitar al màxim qualsevol recurs i que els polítics vagin desbordats per la feina. I quan dic feina no només em referesc a la política, perquè no era estrany veure com després d’un dematí de fer declaracions als mitjans, reunions de campanya i un míting als simpatitzants, en Jaume se n’anés com qui no ha passat res a servir taules al restaurant Los Patos.
Per això, si hagués de triar un adjectiu per definir-lo com a persona, em quedaria sense cap dubte amb el d’infatigable. En Jaume és proper, senzill i gens estufat, qualitats que de cada dia abunden manco en la política. Ara bé, el que el fa únic, irrepetible, és la passió que posa en allò que fa. Tant és que sigui un míting o un calderó d’arròs pobler; gaudeix amb el que fa i s’hi deixa l’ànima. L’energia que desprèn al Parlament, a la televisió o a l’escenari d’un míting no és una farsa o un postureig de cara a l’auditori. Creu en el que fa i, el que és millor, contagia aquesta il·lusió entre els que l’envolten, fet que el converteix en una autèntica corretja de transmissió. I m’atreviria a dir que aquest és possiblement un dels principals motius de la seva dimissió.
En Jaume és conscient d’això que les eleccions han passat una factura anímica. No han estat uns resultats desastrosos, però la feinada feta no ha lluït com hauria volgut i fins i tot ell té benzina finita. Té raó que El Pi ha de fer una reflexió en positiu, una autocrítica constructiva que marqui una nova estratègia amb vista als comicis de 2023. Qui ho lideri, els qui ho liderin, han d’estar frescos, animats i comptant amb tots els corrents del partit per marcar el nou full de ruta. En Jaume es mereix descansar i estar amb els seus. No perquè no tengui res més a aportar, sinó perquè fins i tot algú infatigable com ell ha d’aturar de tant en tant per agafar perspectiva i carregar piles. No dubt que en poc temps les tendrà ben carregades i podrà contribuir a fer créixer un projecte pel qual tant ha lluitat i que és cabdal per a les Balears.