Més accions i menys lliçons
En aquest país encara no hem tingut l’oportunitat de votar un programa polític. A veure, que els programes existeixen. Però ningú vota a partir dels programes. Primer, perquè ningú els compleix. Segon, perquè amb els pactes posteriors cal fer concessions. I tercer, perquè aquí la política és un joc de poder i no d’acció ciutadana.
Hi ha nacions europees que han deixat enrere els seus nacionalismes, territorialitats, drets ancestrals, concerts econòmics i altres pugnes que no tenen inici ni fi.
Als Estats Units passa el mateix. En les eleccions de qualsevol estat americà es dirimirà si es dedicarà el pressupost públic a nous traçats de carreteres o bé al sistema ferroviari; a aixecar noves escoles o a augmentar el nombre de professors de les existents; a crear espais verds o a replantar els que ja existeixen. Al votar es decideix el que realment succeirà al país o estat en qüestió. Els ciutadans decideixen programes polítics. I els polítics els duen a terme. Això és la política.
Els resultats de les eleccions d’aquest diumenge a Catalunya són un avís molt clar per a tots els polítics que continuen jugant al poder, a la territorialitat, a la reivindicació nacionalista. Cal tancar d’una vegada per totes l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya. Sigui amb una nova transició, un concert econòmic català o una reforma de la Constitució. Els catalans han dit clarament que n’estan farts. Farts d’una política de càlculs, suports, postures i ambicions. Semblem el Senat de Roma abans de l’Imperi: complots, traïcions i estratègies per aconseguir més quotes de poder i governar a l’esquena de les veritables necessitats de la vasta república romana.
S’ha acabat.
No volem més narracions fabuloses per fascicles. Estem tips de persecucions, amnisties, enganys, declaracions unilaterals o referèndums acordats, de si la sortida és la confrontació o la negociació. La garrotada a l’independentisme ha estat clara. Però no perquè a Catalunya estiguem satisfets amb el que tenim. Sinó perquè tenim necessitats peremptòries i necessitem que els polítics tanquin d’una vegada el conflicte perquè, per fi, els nostres vots es converteixin en accions i no en lliçons.
Ara bé, tanqueu d’una vegada l’encaix català i el conflicte.
