Més atractius turístics?

Es pot estar a favor o en contra de la pensada i posada en marxa de la darrera ocurrència turística municipal: volen convertir els barris de Palma en centres d’atracció turística. Davant aquest projecte, també es pot sentir la més profunda indiferència. Està a la disposició de la ciutadania una pàgina web perquè cada ciutadà pugui aportar les seves idees sobre la qüestió: atractius de la barriada, comerços 'emblemàtics', oci nocturn... 

Tot plegat seria raonable si fos necessari descobrir nous atractius turístics, és a dir, convertir espais urbans normals en escenaris que, junts, formin un parc temàtic adscrit alhora al gran parc temàtic que és l’illa. Aquestes iniciatives haurien pogut tenir sentit quan el flux turístic era controlable o, almenys, no significava un perill per a la convivència. Ara ja sabem que aquest perill és real. Per no dejectar els paisans més immediats, pensem en què s’han convertit algunes barriades de, per exemple, Barcelona, on s’ha passat d’una quotidianitat teixida pels residents de tota la vida a un purgatori amb escenes infernals. Pensem en la Barceloneta, per exemple. A la nostra ciutat, quantes persones viuen turmentades per l’eufòria vacacional dels turistes?

L’aparent solidesa de la rutina tradicional és, en realitat, d’una fragilitat sense parió. Algú compra un pis a la teva mateixa finca o una casa veïna i aquest fet tan normal us pot amargar la vida: n’hi ha prou que el comprador llogui habitacions a turistes silencifòbics o enemics de tota mesura. 

Cert, no és el mateix conèixer una barriada que instal·lar-s’hi i practicar-hi excessos evasius. Però a aquesta darrera etapa no s’hi arriba sense un coneixement previ de la barriada. D’una visita turística se’n poden desprendre algunes coses positives i moltíssimes de negatives. 

Em pregunt si un dels beneficis de l’operació seria dignificar les barriades de la ciutat, netejar-les diàriament, tractar-les com si els residents mereixessin ser considerats persones i no inquilins abandonats a la seva sort. En aquest cas, el turisme de barriada seria com el somni dels primers pensadors del turisme general com a eina de regeneració. Però ja sabem com varen acabar aquelles il·lusions de l’esperit, que convertiren el nostre país insular en trossos de continent maltractats i a la deriva.

Guillem Frontera és escriptor