Més masclista que racista
A les preguntes clàssiques de quants doblers tens en el banc i quant has follat en el darrer mes, David Broncano n’ha incorporat una tercera als seus convidats a La revuelta: ets més masclista o més racista? La resposta més estesa és ser més masclista que racista per una qüestió de pura estadística i probabilitat. Podria ser això o que, per sort, els discursos feministes han calat i ens han fet ser conscients de com assumíem actituds masclistes com a normals. Si era així, no podríem estar fent el mateix amb el racisme sense adonar-nos-en? Si de feminisme n’havien de parlar les dones per una qüestió de pura lògica, pot ser que no estiguem escoltant les persones racialitzades.
És racista creure i dir que els migrants es queden amb totes les ajudes (a més de mentida); insultar jugadors en un partit de futbol; utilitzar diminutius condescendents i denigrants com xinet, moret o negret; pressuposar que no parlen una determinada llengua o, com vaig fer jo fa un parell de setmanes, assumir que el pakistanès era un empleat i no el propietari de la fruiteria que m’assorteix d’un gènere estupend a bon preu.
La darrera enquesta del CIS conclou que la immigració és el principal problema per als espanyols. En poc més de tres mesos ha passat del novè lloc fins al primer, per sobre de l’atur, l’economia i la crispació política. Encara que quan han preguntat sobre el que més els afectava personalment, cau fins al cinquè lloc.
No és difícil concloure que es tracta d’un problema irreal, esperonat i encoratjat per l’extrema dreta, per aquests mateixos que es llancen a les xarxes socials a proclamar sense dades que a l’aparcament d’un poble valencià hi ha centenars de cadàvers per la riuada. Són els mateixos que et fan creure que si surts de casa a comprar pa, en tornar-hi pots tenir-la plena d’ocupes i ser tu el que acabi sota un pont. Són els que et recorden que qualsevol tia pot fer que et podreixis a la presó si et denuncia per violació o els que entenen com una croada defensar l’home de la guerra cruenta iniciada per la dona per aniquilar-lo socialment.
I després està Marta Sánchez fent una pausa dramàtica abans d’opinar sobre el tema d’Errejón per acabar dient: “També hi ha moltes dones que no respecten els homes”. Aquest comentari serà masclista, però, pobra Marta, no ha entès res.
