Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.
A Catalunya, les últimes dades sobre pobresa i exclusió de l’Idescat relatives al 2021 són alarmants perquè evidencien l’augment de la pobresa energètica. Gairebé el 16% de la població catalana (un 15,9%) no va poder mantenir casa seva a una temperatura adequada l’any passat, gairebé el doble que el 2020 i pràcticament el triple que el 2017. En només un any, el percentatge de persones en situació de vulnerabilitat energètica ha pujat 6,5 punts, tot i comptar amb un conveni amb la principal companyia energètica que regula la pobresa energètica. Sens dubte, el conveni és una bona eina per donar resposta a aquest fenomen creixent, però el problema és que ni de bon tros s’està aprofitant tot el seu potencial, com fa mesos que les entitats i els moviments socials advertim.
Un any i escaig després de la signatura del conveni entre el Govern i Endesa, hi ha compromisos adquirits que continuen sense ser efectius. Ens preocupa que siguem a mitjans d’any i encara no s’hagi resolt el deute acumulat per les famílies vulnerabilitzades durant el 2021. L’acord recollia el mecanisme per acabar amb el deute generat entre el 2015 i el 2020, però queda pendent la resolució dels impagaments de l’any passat.
També ens inquieta enormement que no s’hagi materialitzat el fons d’atenció solidària, fonamental per prevenir i fer front als impagaments futurs. Al conveni, el Govern es comprometia a desenvolupar aquest fons finançat, com a mínim, en un 50% per Endesa i, com a màxim, en un 50% per les administracions. Igual d’imprescindible és que s’ampliï l’acord amb la resta d’empreses energètiques perquè el conveni només s’ha signat amb Endesa. Naturgy i Iberdrola continuen sense sumar-s’hi. Aquest punt és essencial per arribar al màxim de cobertura perquè, si bé Endesa és la companyia amb més abonats a Catalunya, es necessita el compromís de les altres dues empreses per arribar al 85% de les llars catalanes.
Tampoc s’ha avançat en la generalització dels comptadors socials. L’acord especifica que Endesa ha de garantir l’accés a l’electricitat amb la instal·lació d’un comptador social a famílies en situació de vulnerabilitat que estiguin ocupant un habitatge en precari i disposin del certificat d’empadronament vigent, a més d’un informe dels serveis socials municipals. Amb prou feines se n’han instal·lat una quinzena quan és un mecanisme que evita que les famílies hagin de triar entre viure a les fosques o connectar-se irregularment a la xarxa.
Si hem estat capaços (administracions públiques, entitats municipalistes i agents socials) d’arribar fins aquí, d’aconseguir un acord històric que garanteix un dret tan essencial com l’accés a l’energia, ara no podem afluixar, sobretot en un moment d’extrema gravetat social. És patent que les llars catalanes cada cop estan més empobrides i que les famílies tenen més dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques, perquè la precarietat es manté en màxims històrics: el 26% de la població catalana està en situació de pobresa o exclusió social i un 21% té dificultats o moltes dificultats per arribar a finals de mes.
Les entitats i els moviments socials, que estem acompanyant aquestes persones, recordem al Govern la necessitat de complir amb els compromisos contrets. És indiscutiblement prioritari treure pressió a milers de famílies que viuen amb molta angoixa la impossibilitat d’assumir el pagament de les factures energètiques i que, en moltes ocasions, són assetjades per les mateixes companyies. En bona part, l’augment de les llars en situació de pobresa energètica que reflecteix l’Idescat és fruit de la incertesa de les famílies de no saber si, realment, es protegirà els seus drets energètics. Insistim, tenim una bona eina per assegurar-los, però hem de treure'n tot el suc possible. En aquest sentit, a la tardor, a tot estirar, cal haver avançat en aquestes qüestions pendents perquè, sense adonar-nos-en, un altre hivern serà aquí i tornarem a lamentar la inacció institucional i les seves conseqüències.
