Què més pot fer Catalunya per enfortir Europa?

Em sembla que s’està encetant un període de prendre decisions, tant a Brussel·les com a Madrid i a Barcelona, que pot ajudar a preparar un futur més positiu i sostenible per a l’economia europea. Altres vegades ja he dit que en la futura perspectiva de competència global entre els EUA, la Xina i la UE, aquesta té molta menys població i molts menys recursos naturals, i que, per tant, ha de centrar la seva productivitat i competitivitat sobretot en el nivell de coneixements i capacitació de les persones, en la cooperació empresarial, i en el desenvolupament científic i tecnològic. Si a això hi afegim la urgència de fer front al repte ecològic, ens cal ser forts sobretot en les tecnologies relacionades amb l'electrònica, la fotònica, els computadors, i la IA.

Aquesta no és la nostra situació actual i és urgent recuperar-la. Per això m’ha resultat agradable veure que Ursula von der Leyen, Teresa Ribera, Pedro Sánchez i Salvador Illa ho tenen clar; i que també han estat oportuns i valuosos els recents informes d’Enrico Letta i Mario Dragui. Tots plegats es preocupen o comencen a prendre decisions sobre diferents temes a més del tecnològic, però jo vull limitar-me a aquest fent una mirada sobretot des de la situació i les perspectives a Catalunya.

1. Mesures que cal prendre. Ens cal reforçar les activitats de recerca i desenvolupament en els quatre sectors indicats, tant en els centres de caràcter públic (universitats i centres de recerca) com de tipus privat (empreses i grups d’empreses). Ens cal que els governs reforcin les primeres i estimulin amb ajuts les segones. Cal que s’estudiï també en aquests casos, la possibilitat d’actuacions de col·laboració pública-privada i unes regles per a una utilització oberta dels resultats per part d'altres empreses o usuaris. També cal que s’estimulin i promocionin mecanismes reglamentaris o financers per tal que els nous coneixements i tecnologies creats en el sector públic siguin utilitzats per la innovació en producte o en sistemes de producció, i no quedin limitats al sector científic. Catalunya té un sector científic important tant en quantitat com en qualitat, però no té els nivells d’innovació que correspondria. Això té a veure amb els sectors dominants de l’economia, amb la dimensió de les empreses i amb les dificultats de creixement i col·laboració, tant per raons històriques com burocràtiques.

S’han de fer desaparèixer les fronteres encara existents en el conjunt de la UE de manera que aquest creixement o aquesta col·laboració tinguin un caràcter com a mínim europeu. Aquesta necessitat té a veure amb la urgència de completar la construcció del mercat únic, tant en aspectes legals com financers, com fiscals... Però no és ara quan em toca parlar-ne.

2. L'oportunitat per a Catalunya. Des de fa uns anys, tenint en compte les dificultats alemanyes i franceses, el paper d’Espanya en la UE ha augmentat i millorat. En paral·lel amb això, la imatge exterior de Catalunya amb relació a les noves tecnologies (Supercomputador Mare Nostrum, Sincrotró ALBA, Institut de Fotònica, i moltíssimes altres realitats) ha crescut i és més atractiva. Ens trobem, doncs, en la coincidència de diverses situacions que suposen una oportunitat. La UE veu que cal enfortir-se per fer front a un període més difícil des de diversos punts de vista i que això demana més unitat, més col·laboració i més potència tecnològica. Aquestes circumstàncies fan que es prenguin mesures per augmentar la capacitat de proposar i finançar amb bons o amb diners de caràcter europeu programes que surtin dels estats membres, i sobretot si és d'un conjunt d'estats.

Això explica en bona part perquè aquestes darreres setmanes hem vist una desitjable actitud des de la Comissió Europea per encarregar –finançant-ho parcialment– a entitats espanyoles i sobretot catalanes, tasques de recerca, de desenvolupament, de comprovació i de transferència de la innovació. Això, sobretot al voltant dels xips fotònics i també d’altres àrees dels altres tres sectors. Aprofitem-ho, perquè coincideix també amb una actitud des del govern de Madrid a ajudar i a cofinançar programes amb la implicació també del Govern de la Generalitat.

3. Un darrer apunt personal. Disculpeu-me que acabi amb un petit record personal. Voldria expressar el meu agraïment a tres persones que van ajudar molt a aquesta bona imatge de Catalunya a la que m’he referit. Es tracta dels amics Mateo Valero, Ramón Pascual, i Lluís Torner. Vaig viure de prop les seves tres iniciatives abans mencionades, i fins i tot, encara que poc, els vaig ajudar, des de Madrid o des de Brussel·les, quan m’ho van demanar.