Més pressió damunt l’escola

No tot val per iniciar el camí de l’aprovació dels pressupostos. El PP de les Balears i el Govern de Marga Prohens no han tingut cap mirament de donar a Vox allò que volia: la lliure elecció de llengua a l’educació fins als vuit anys per a la pròxima matrícula a tots els centres de Primària i, per als nivells superiors, els centres podran aplicar-la a les matèries troncals que, és clar, per a l’extrema dreta sempre han estat les que sí o sí s’han de fer en castellà, perquè són les importants. Música, plàstica i educació física tant és que es facin en català, d’acord amb els seus paràmetres. Amb l’acord al qual han arribat el PP i Vox quant a la llengua als centres educatius, el que fa el Govern és fer encara més pressió als seus equips directius, als docents i, a més, com adverteixen tots els experts, afegir moltes possibilitats de provocar una fractura social dins i fora de l’escola. Més pressió a la que ja tenen, perquè a més de veure com es trenca de manera molt perillosa amb l’instrument d’integració social que és la llengua pròpia, les escoles hauran de sumar, als problemes habituals, la bogeria dels pares dient si volen una llengua o l’altra i a partir de quin curs volen que la seva escola l’apliqui. Ningú que tingui dos dits de seny voldria estar en la pell dels que hauran de viure aquesta discussió en directe i, pitjor que viure-la, hauran de gestionar-la i decidir. Provocar la situació que es pot viure a les portes del curs vinent –i també fins aleshores– és d’una irresponsabilitat extrema. Insisteixo en el que escrivia aquí fa una setmana: hem de confiar que es mantindrà el mur social que sempre ha protegit els que eduquen els nostres fills i nets. L’escola no necessita això. Ni el futur nostre tampoc.