Més vehicles que persones: la responsabilitat és compartida
El fet que a les Balears hi hagi 1,1 vehicles per habitant és una prova més que els senyals d’alarma sobre el canvi climàtic encara no han arrelat a la nostra consciència col·lectiva. Ens podem lamentar per haver arribat a aquest punt, però hem de ser conscients que tots en som responsables. Ho som a títol individual, quan prioritzam la comoditat d’anar amb el nostre vehicle privat fins a la porta de casa, de l’escola dels nostres fills i de la feina. Així, mostram una escassa voluntat de fer un esforç, una contribució al bé comú. També som responsables a escala social, perquè no hi ha un clam per abandonar usos i hàbits que hauran de morir si és que volem sobreviure nosaltres. Tampoc no pressionam la classe política perquè actuï amb urgència, ni tan sols condicionant-la amb l’arma més poderosa que tenim, que no és una altra que el vot.
I no podem oblidar la responsabilitat proporcionalment més important, la de les institucions que, de moment, no donen una alternativa en condicions a l’ús del vehicle privat. Perquè la mancança d’una xarxa de transport públic en condicions, que abasti molt més territori que l’actual, fa que moltes persones no tinguin elecció per desplaçar-se. A més, venim de legislatures passades en què les carreteres varen ser una infraestructura estrella i la seva preeminència ha culminat en una xifra esfereïdora: a les Balears hi ha 2,5 milions de desplaçaments diaris en vehicle privat.
Els vehicles es reprodueixen molt més ràpid a les Illes que les persones, un 66% les dues darreres dècades, enfront de l’augment del 44% de la població. Podria semblar un futur distòpic, però és el present que ens envolta cada matí que estam aturats en un embós a la via de cintura de Palma, o quan anam de camí a un aeroport on, en temporada alta, arriba un avió cada 50 segons.
Però també hi ha esperança, i la gran resposta de la ciutadania a la gratuïtat del transport públic ho demostra, malgrat que ha mancat previsió per afrontar l’allau d’usuaris –les imatges de vagons de tren plens a vessar en són una prova. Així les coses, calen decisions valentes, que donin un impuls important al transport públic. Perquè, pot ser que els cotxes privats elèctrics no generin emissions, però no hem d’oblidar que també tenen un cost material, sobretot pel que fa als materials que es fan servir per a les bateries. L’actual situació ambiental i climàtica és tan complexa que seria del tot naïf pensar que podem trobar-hi solucions sense fer sacrificis. I hem de recordar que, així com hem arribat fins aquí entre tots, haurem de mirar de sortir-ne també seguint una lògica col·lectiva.