Messies per pa i per sal

És possible que la imatge que tenen alguns continentals d’una illa sigui la d’un lloc on el 'progrés' encara fa coa i on la gent viu en una inòpia naïf. Per ventura es tracta de fenòmens escassos en nombre i molt visibles per les formes, no ho sé, però servidor pot donar fe de l’existència d’aquest tipus de persona que, del continent estant, imagina la vida fàcil en una de les nostres illes, gràcies a un 'modus vivendi' que implicaria l’enredada d’una o altra autoritat illenca. He conegut un cert nombre de persones que arriben aquí amb propostes com la de muntar un teatre estable, organitzar un festival de cinema, una fira internacional del llibre, una primavera musical o qualsevol altre conjunt d’activitats, projectes salvadors que només elles poden dur a bon cap gràcies als contactes amb les autoritats mundials de qualque cosa.

N’hi ha que prèviament s’han vinculat d’alguna manera a un o altre partit polític que els oferirà el primer replà a la terra de conquesta. Així hem vist créixer tota casta de mànagers, experts, agents de tota variant d’espectacles, grans museòlegs i tota casta de tops. És possible que una illa com la nostra –i no parlem d’Eivissa– sigui més present que altres en els somnis delictius d’aquesta mena de persones. Com és natural, la seva presència és quasi immediatament detectada gràcies als seus moviments per despatxos i passadissos: així és com es posen en guàrdia els indígenes o els inquilins mitjanament instal·lats, per barrar el pas als nous intrusos que acusen de robar-los el pa i el cava, si és el cas.

I és que una societat com la nostra posa molt de territori pressupostari a l’abast de la picaresca de disseny. Cal reconèixer, d’entrada, que els aborígens en general no ens hem distingit per assolir una bona formació per posar-nos al front del país. La classe política és integrada, en el seu gruix, per mitjanies a l’encalç d’un sou. Hi ha alguns bons caps, però són pocs i no sempre ben assentats. Tot plegat afavoreix el desordre i el desconcert en els afers públics. Per la qual cosa la picaresca viu en ininterrompuda conspiració per obtenir els roïssos de la política... I, oh, sorpresa, d’aquest gremi en fan part aborígens i externs: perquè, d’aquesta manera, s’arrodoneixi el miracle d’un país que encara no s’ha enfonsat del tot.