Per què el 'MIR dels mestres'?

Com podem voler que una persona aprengui a nedar si no s’ha tirat encara a la piscina? I si és a la piscina per aprendre’n, sobretot, hem de procurar que no ho faci mai sola. Ha d’estar ben acompanyada per algú que en sap i que neda al seu costat. M’agrada citar aquesta imatge senzilla que ens va oferir en Francesc Pedró (Unesco) el dia que el departament d’Educació va presentar el nou programa de residència inicial docent. És una forma clara i visual d’explicar com és d’important que un docent comenci a treballar acompanyat i que ho faci al costat d’un bon mestre o una bona mestra. També ens va deixar clar que això és el que afirmen des de fa anys la recerca educativa i els grans organismes internacionals. I hem d’afegir-hi que també a Catalunya, on les universitats, i en concret el programa de Millora de la Formació i la Innovació docent (MIF), fa anys que s’orienten a promoure millores en la formació inicial i advoquen per la implementació d’un programa de residència inicial docent, que sabem que és la millor formació per als mestres novells. Som els primers a posar-ho en pràctica a l’Estat, però a Europa ja són 19 dels 27 membres de la UE els que fan programes similars de formació dels nous docents en un centre durant un o dos anys. Programes on els mentors juguen un paper crucial en el desenvolupament dels que s’inicien. També es fan programes de residència, tot i que molt diferents, per a altres professionals, com els metges, i per això la premsa li ha donat un nom que crea molta confusió: “MIR dels mestres”.

Per què és tan important formar bé els docents? Perquè sabem que la qualitat docent és el factor determinant dels bons resultats educatius dels alumnes. L’impacte és flagrant quan som en contextos on s’acumulen els desavantatges. Els efectes d'un ensenyament d'alta qualitat són especialment significatius per als alumnes desfavorits. Hi ha estudis que demostren que durant un curs escolar els alumnes en desavantatge guanyen un any i mig d'aprenentatge amb un professor efectiu i només mig any amb un docent de baix rendiment. En altres paraules: per als alumnes més vulnerables la diferència entre un bon professor i un de dolent equival a l’aprenentatge d’un any (Sutton Trust, 2011). Sabem, doncs, que els millors mestres haurien de ser allà on hi ha més reptes i més complexitat a l’hora d’exercir la professió. Ara bé, també sabem com és d’important que els docents estiguin ben preparats. I això es juga de manera clara en els primers anys d’exercici de la carrera docent. 

Per què un any de residència docent? Perquè sabem que quan més aprenen és quan arriben a les aules i han de començar a nedar mentre resolen tota mena de problemes. Per això convé que ho facin acompanyats per un mentor i que treballin en codocència amb altres docents. Que no ho facin sols. Hi ha evidències de la investigació que diuen que la mentoria efectiva pot tenir un efecte positiu en molts aspectes de la vida professional del nou docent, millorant la pràctica a l'aula, el seu benestar, la seva reflexió i les habilitats de resolució de problemes. També pot contribuir a augmentar la confiança i reduir la sensació d'aïllament que poden experimentar els primers anys. Al seu torn, això condueix a augmentar la satisfacció laboral i pot reduir la taxa de desgast i d’abandó de la professió docent, que en molts països és un problema greu. També per al docent que fa la mentoria és una oportunitat de continuar aprenent, de sentir-se valorat i de créixer professionalment. 

Som davant d’un canvi radical en la carrera dels mestres. Perquè és una oportunitat d’or de canviar la cultura docent. Els docents hauran après des dels primers anys a treballar de manera col·laborativa allà on tots han d’estar acompanyats i no sols. S’ha acabat allò d’un mestre, una aula. Ja n'hi ha prou que els alumnes hagin de tenir un professor que no se’n surt i que els faci perdre l’oportunitat d’aprendre. Perquè no es tracta només d’una relació privada entre el mentor i el docent novell, sinó que el programa de residència docent es vol desenvolupar en el context de centres educatius formadors, on els docents col·laborin ells amb ells i aprenguin els uns dels altres, creant comunitats professionals de pràctica, i sent capaços d’aprendre junts com respondre als grans reptes amb què es troben en un món que canvia de manera accelerada. Tots plegats introduiran l’observació d’aula, la recerca i l’avaluació entre iguals. I el que és més important: una identitat professional que fa del docent un aprenent al llarg de tota la seva carrera. Ningú no pot continuar ensenyant si no és capaç de continuar aprenent.