Les mesures contra l’oferta turística il·legal no basten, cal efectivitat

El Govern pretén modificar la Llei d’activitats per sancionar el lloguer turístic il·legal i obligar els propietaris sense llicència a cessar-ne l’activitat. Qualsevol iniciativa en aquest àmbit és benvinguda, i més si obre la porta al fet que l’activitat d’inspecció no es limiti a uns consells que no donen a bastament i s’ampliï als ajuntaments. De fet, reduir l’àmbit d’actuació hauria de redundar en un augment de l’eficàcia: qui coneix millor que cada consistori la realitat del seu municipi i està més a prop per detectar-ne les irregularitats?

Ara bé, la massificació turística desenfrenada que pateixen les Balears i els seus habitants demostra que les bones idees no solen ser suficients si no s’apliquen de manera efectiva. Basta recordar que s’ha acusat el Pacte en reiterades ocasions de ser un govern antiturístic, mentre que les Illes han polvoritzat tots els rècords d’arribada de turistes. Ni les multes que els consells ja poden aplicar al lloguer turístic il·legal –de fins a 40.000 euros– ni la moratòria de places turístiques han evitat arribar a un punt que cada vegada més població considera del tot insostenible, amb Eivissa com a paradigma de com pot ser d’extrema la situació. Com explicam aquesta setmana, ni tan sols el govern de dretes de l’illa evita parlar de decreixement.

Els propietaris que no tenen problema per incomplir la llei i lloguen les seves cases de manera il·legal han trobat maneres d’esquivar la normativa.Per exemple, penjant anuncis fora de l’horari laboral dels inspectors dels consells: l’ARA Balears ja va publicar que un 28% dels anuncis desapareix de les plataformes durant la jornada dels funcionaris. I la consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, va xifrar en un 90% el volum del lloguer turístic il·legal respecte del total de cases on s’allotgen turistes.

De tota manera, també és pertinent qüestionar si convé, a la vegada que es pretén lluitar contra l’oferta il·legal, aixecar la moratòria de places, que n’afecta 18.718. És cert que la moratòria no s’ha traduït en un fre a l’arribada de cada vegada més turistes. En concret, l’any passat en varen passar per les Illes 17,8 milions, tot un rècord. Però tal vegada caldria afrontar un debat serè sobre la situació abans d’eliminar-la. Perquè no es tracta només de la massificació i la sensació de saturació dels residents, sinó també de la manca d’aigua, de les emissions i dels residus. Però no hem d’oblidar l’altra cara de la moneda: també es tracta de l’activitat econòmica més important de les Balears.

El Govern i els consells tenen un deure ben important pendent: elaborar estudis detallats sobre la capacitat de càrrega de les Illes. No els han fet ni l’esquerra ni la dreta, malgrat que seria, com a mínim, un començament.