Avortament: els EUA, un lloc més fosc

Manifestació contra la possible il·legalització del dret a l'avortament als Estats Units.
5 min

El mes passat van detenir Lizelle Herrera, una texana de 26 anys, acusada d’assassinat després d’un avortament provocat per ella mateixa. El fiscal local del districte va concloure que no havia comès cap delicte, però abans Herrera va haver de passar dos dies a la presó, de la qual va sortir, enmig d’una onada d’indignació, després de pagar una fiança de 500.000 dòlars.

Texas ha prohibit la majoria d’avortaments per mitjà de l’anomenada Senate Bill 8, la infame llei “caça-recompenses” que va entrar en vigor al setembre: el compliment de la llei es delega en els ciutadans, que poden denunciar els que participen en la pràctica d’avortaments i rebre, a canvi, una remuneració econòmica. A més, la llei no s’aplica a les dones que avorten, sinó només als que les ajuden.

El fiscal del districte es va avançar. Herrera ha quedat en llibertat perquè la sentència Roe contra Wade encara està en vigor, tot i que una mica aigualida. Aviat no ho estarà.

És a dir, no continuarà en vigor si l’esborrany que s’ha filtrat de l’opinió majoritària del Tribunal Suprem, publicat per Politico dilluns a la nit, es converteix en la sentència definitiva. (Es preveu que aviat, en un termini de dos mesos, surti la sentència del cas Dobbs contra l’Organització de la Salut de les Dones de Jackson.) El document, de 98 pàgines, escrit pel jutge ultraconservador Samuel Alito, rebutja amb sarcasme la sentència Roe contra Wade i la decisió del cas Planned Parenthood contra Casey, del 1992, que la va mantenir vigent en part.

“La sentència de Roe contra Wade va ser un enorme error des del principi –escriu Alito a l’esborrany–. La seva fonamentació era extraordinàriament inconsistent i la decisió ha tingut conseqüències perjudicials”. John Roberts, president del Suprem, ha confirmat l’autenticitat de l’esborrany, però assenyala que no és definitiu.

Si la decisió es dicta tal com apareix a l’esborrany, els estats podran prohibir l’avortament des del moment de la concepció. Com afirma aquest document, les lleis que restringeixen l’avortament “s’han de mantenir si hi ha un fonament racional que faci pensar al legislador que això servirà els interessos legítims de l’estat”. Un d’aquests interessos legítims, continua, “és el respecte i la preservació de la vida prenatal en totes les etapes del seu desenvolupament”. Aquest llenguatge també podria obrir la porta a la prohibició dels mètodes de control de la natalitat, com la píndola i el DIU, que poden impedir la implantació d’òvuls fecundats.

Potser la decisió definitiva del Suprem no serà tan radical, tot i que costa imaginar que els jutges conservadors estiguin disposats a suavitzar el seu llenguatge com a resposta a la indignació dels sectors liberals. “No aspirem a saber com reaccionarà el nostre sistema polític o la societat davant de la decisió d’avui, que deroga les sentències de Roe i Casey –diu l’esborrany de la sentència–. I encara que poguéssim preveure què passarà, no estaríem facultats per deixar que aquest coneixement influís en la nostra decisió”. Els manifestants continuaran concentrant-se davant del Tribunal Suprem per condemnar la decisió, però el llenguatge de l’esborrany descarta qualsevol indici de capitulació.

Així doncs, segurament l’avortament aviat serà il·legal a la meitat dels estats. Hi haurà dones que es veuran obligades a donar a llum contra la seva voluntat. N’hi haurà que es desplaçaran a estats on l’avortament continuï sent legal i, previsiblement, s’allargaran els temps d’espera quan arribin pacients de fora de l’estat. D’altres se sotmetran a avortaments il·legals o acabaran a la presó. N’hi haurà que, davant de les complicacions de l’embaràs, veuran com els ajornen el tractament que necessiten. I probablement algunes d’elles moriran.

Com he dit abans, els Estats Units posteriors a la derogació de Roe contra Wade no s’assemblaran als d'abans. Abans d’aquesta sentència, es processaven poques dones per avortament, tot i que de vegades les amenaçaven amb un procés judicial per fer-les declarar contra els proveïdors de serveis d’avortament. Ara, però, ja fa dècades que tenim lleis contra l’avortament que defineixen el fetus com una persona jurídica. Ja s’han detingut i en alguns casos empresonat dones acusades de perjudicar el fetus amb el consum de drogues o intents de suïcidi.

Segons la sentència Roe contra Wade, les lleis referides a l’homicidi fetal o a accions que posin en perill el fetus no s’apliquen a les dones que avorten. Un cop derogada, és probable que tractin d’assassines les que interrompin l’embaràs.

Els anys anteriors a Roe, fins i tot quan l’avortament era il·legal, els metges solien tenir un cert marge per decidir si eren justificables. Com escriu la historiadora Leslie Reagan a When abortion was a crime: “La tasca de determinar si l’avortament era necessari –i per tant legal– es va deixar en mans de la professió mèdica”.

Avui en dia, quan la dreta populista desconfia profundament dels especialistes mèdics i científics, els legisladors donen als metges menys flexibilitat. Uns quants estats han aprovat lleis que permeten als metges interrompre els embarassos només quan posen en perill la vida de la mare o amenacen amb “un deteriorament substancial i irreversible d’una funció corporal important”. Per tant, les dones amb embarassos perillosos per a la seva salut potser hauran d’esperar a estar molt greus per rebre l’atenció que necessiten.

Tot això que dic no és cap teoria: és el que passa quan l’avortament està rigorosament prohibit. El 2012, Savita Halappanavar, una dentista de 31 anys, va morir de septicèmia a Irlanda a causa d’una infecció provocada per un avortament espontani; els metges es van negar a interrompre l’embaràs mentre hi hagués activitat cardíaca fetal. Segons The New York Times, la mort de Halappanavar “va desencadenar una onada d’indignació a tot el país i va donar ales a un moviment creixent per demanar un canvi”. I al referèndum del 2018 els ciutadans irlandesos van votar de manera aclaparadora a favor de derogar l’estricta prohibició de l’avortament al seu país.

El millor argument en defensa de l’avortament legal sol ser l’efecte de les prohibicions en el món real. Però quan la reacció contra aquestes lleis hagi adquirit prou força per impulsar-ne la reforma, ja s’haurà arruïnat la vida de moltes dones.

De moment, les que viuen en estats governats pels demòcrates no corren perill, però potser no els durarà gaire. Tal com informava aquest dilluns The Washington Post, els grups antiavortistes i els seus aliats al Congrés ja fan plans per prohibir l’avortament a tot el país quan els republicans recuperin el poder, si és que el recuperen. Totes les dones que es poden quedar embarassades –creguin o no que potser algun dia voldran o necessitaran un avortament– se’n veuran afectades. Les eleccions del 2016, que van permetre a Donald Trump remodelar el Tribunal Suprem, van ser, entre altres coses, un referèndum sobre la igualtat de les dones. I la igualtat de les dones va perdre.

Copyright The New York Times

stats